En el nom de Déu.

Sóc una persona creient en els principis més primaris del cristianisme.

Crec en la bondat de l’ésser humà.

En ajudar-nos els uns els altres.

En el respecte als demés.

En definitiva en tot allò que vol dir el cristianisme en essència pura.

Considero que com a doctrina bucòlica, i amb l’interès de la gent, ens podria dur a bon port.

El problema és que la gent que s’hauria d’encarregar de fer el coaching, l’església, té unes directrius, uns objectius, rancis, una hipocresia brutal i una doble moralitat.

En els darrers dies només fan que sortir casos i més casos del pederàstia de sacerdots. El més brutal un a Itàlia, on fa uns 20-30anys van abusar de 200 nens/es sordo - muts, i el més recent el d’un sacerdot espanyol destinat a Chile que a final dels 90’s va abusar de 15 menors.

On anem a parar?? Com molt bé deien al debat de la Noria (una de les poques coses del programa que va la pena), pederastes, malauradament, hi han a totes les professions però a l’església és molt repugnant si tenim en compte el seu vot de celibat.

El més greu de tot això, és que l’església ho ha ocultat fins ara, era conscients de la seva realitat i no ha fet res, no ha denunciat un delicte tipificat pe codi penal (Srs., què no estem debatint un tema moral com l’abort, sinó que estem parlant de DELICTES amb penes de presó !!!)

La gran jerarquia eclesiàstica, aquella que ens diu que hem de portar a terme un model de vida basat en la bondat, l’ajuda al demès, etc. ha girat la vista cap a una altra banda i ha permès que, en el nom de Déu, es cometessin autèntiques barbaries amb aquells que són més dèbils i que requereixen de la nostra màxima protecció, els infants.

Sobta pensar que fins i tot el propi Benedicte XVI, com diu la portada del PAIS de diumenge de rams, hagi col•laborat en un passat tampoc massa llunyà a tapar un dels casos i no l’hagués denunciat.

Evidentment davant de casos i postures com aquestes és impossible que aquest partit, perquè és el que sembla cada vegada més l’església, guanyi afiliats.

Perquè no es traca de barrejar la “velocitat amb el tocino”, una cosa és la fe i l’altra la institució, a qui, a la meva opinió, té moltes coses a canviar i reinventar.