dimecres, 29 de desembre de 2010

Sí, el 2010 ja s'acaba!


A 2 jornades d'acabar l'any ens trobem en aquell moment de reflexió de com han anat els 363 dies anteriors.

Fer balanç de com ha anat l'any sempre és complicat i més des de l'òptica d'una vida normal, sense grans extravagàncies.

Cada any per aquestes dates em plantejo els reptes pel nou any, que tot s'ha de dir, moltes vegades es queden pel camí.

Aquest any no seré ambiciosa en plantejaments, tan sols desitjaré una cosa, i és que el nou any, el 2011, ja sigui del dret o del revés, sigui com a mínim 1% tan bo com el 2010. Amb això, el nou any ja superaria de lluny totes les meves expectatives.

Bona sortida i entrada d'any!!

I encara que soni típic i tòpic, que els vostres desitjos es facin realitat en el 2011 :)

dimarts, 21 de desembre de 2010

I si...


I si un dia et despertessis i descobrissis que tot allò què has viscut era un somni?

Per la meva part, seria bonic, molt bonic.

dimecres, 15 de desembre de 2010

La trucada



Quan semblava que tot estava a punt d’acabar, va sonar el telèfon. Era ella, una veu que en els darrers mesos s’havia convertit en familiar.

Esperava les seves paraules per veure una mica de llum, però el què em deia només feia que confirmar el que ja sabia, hauria d’esperar.

La paciència s’havia convertit en les darreres setmanes en un dels pilars del meu dia a dia. Assumir-la com a part de la meva vida havia estat complicat, però havia estat la millor opció.

Feia dies havia llegit com la percepció del pas del temps era diferent segons el grau de positivitat del moment en què l’analitzes.

Estar clar què res seria fàcil, requeriria de quelcom més que de paciència.

Seria assumible el nou repte? Només penjar el telèfon vaig saber què sí.

La seva veu, tan familiar en els darrers mesos, m' havia donat la força suficient per pensar què, tot i l’espera, avui era un dia més i a la vegada un dia menys per aconseguir l’objectiu.