dijous, 20 de gener de 2011

Continuem somiant

Moltes vegades el dia a dia fa que no prioritzis, erròniament, allò que més t'alimenta espiritualment i que dóna el vertader sentit a la teva vida, els teus somnis.

Sovint defalleixes en l'intent d'aconseguir-los, ets desanimes o et desorientes fins a tal punt que penses en renunciar a ells... És llavors, quan sense saber ben bé perquè, obtens la força suficient per poder replantejar-te, una vegada més, quines són les teves prioritats i perquè realment mereix la pena llevar-te cada matí.

Gràcies força meva, gràcies per ser-hi sempre....

dimarts, 18 de gener de 2011


Projectes, el millor dinamitzador per la vida :)

dilluns, 10 de gener de 2011

Una mirada optimista

Estem ja a dia 10 de gener, la qual cosa vol dir que, per fi, les festes ja s'han acabat.

Tornem a la normalitat, a poder centrar-nos en el què realment toca: complir els propòsits del 2011!

Ja ho diu la gent: any nou, vida nova !!!

Arriba l'hora de centrar-nos en fer feina però sense presses i amb pas ferm (l'ansietat no és una bona companyia de viatge sobretot si el que volem, a part d'aconseguir fites, és gaudir de cada moment).

Relativitza, no hi ha res prou important com per fer-nos sentir malament. Valora des d'una perspectiva externa tot allò que et preocupi (les coses des de diferents òptiques semblen diferents i, segons com, més fàcil de superar).

Canvia el teu punt de vista, pot semblar complicat, però si ets capaç de veure l'ampolla mig buida per què no la pots veure mig plena?

Canvia el teu vocabulari. Deixa de banda paraules amb connotacions negatives i els condicionals i centra't en un lèxic positiu, t'ajudarà a descobrir poc a poc una visió diferent de teu dia a dia.

Perseveració. Qui va dir què seria fàcil? Tot requereix un esforç que queda compensat al final.

En definitiva, moltes ganes i empenta durant 365 dies és l'únic que ens cal per aconseguir tot allò que desitgem, per tant, som-hi!!!!



dimecres, 5 de gener de 2011

Bona i màgica nit!

Fa temps que vaig deixar en creure en el Reis.

Potser el meu gran error va ser voler convertir-me en adulta massa aviat i deixar de viure una nit tan màgica com la d'avui.

Ara m'adono, des la nostàlgia d'un passat ja no tan proper, que sempre és necessari que aquesta dolça il·lusió ens acompanyi, que no deixem mai escapar aquell nen/a que portem a dins.

Tot es veu més fàcil des de l'òptica d'un infant, tot sembla més senzill des de l' il·lusió.

Per això, 5 dies després de que comenci el nou any, m'he fet el propòsit de recuperar aquella nena que en el fons sé que sempre m'acompanya, ja que estic segura que la seva força m'ajudarà a vèncer qualsevol obstacle d'aquest 2011.

Bona i màgica nit a tothom!

Sabates netes i a dormir d'hora! :)




dimarts, 4 de gener de 2011

Non-smoking


Avui quan baixava cap a casa m'ha sobtat l'imatge de veure tauletes a les portes de bars i cafeteries amb cendrers.

És curiós com d'un dia per un altre una situació pot canviar tant.

Fa una estona escoltava a la radio que les vendes de estufes per terrasses, en només 1 dia, s'havien incrementat en un 300-400%, la qual cosa, a part de sorprendre'm, m'ha fet pensar si no haurem de canviar la tria de cafeteries on poder anar a prendre cafè sense fum a la de nous itineraris per anar a casa sense fum i sense burilles, perquè qui necessita un cendrer tenint tota la vorera del món per llençar-la.

Pensem-hi!

dilluns, 3 de gener de 2011

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar..."


Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."