Una vegada més, la vida m'ha donat una nova lliçó :)L'ésser humà ( ho dic així per a evitar que ningú se'm queixi de llenguatge sexista si dic "home" per referir-me al col·lectiu home- dona...) tendeix a desvalorar certes coses quan no les necessita i valorar-les, i molt, quan va mancat d'elles.
No donem prou importància a gestos tan importants com una carícia, un somriure o una simple abraçada, és més, segons el moment, fins i tot els podríem trobar "inapropiats".
Però ai, carai, quan les necessites... llavors la cosa canvia!
Allò que no tenia valor, passa a ser el millor "xute" per l'ànima!! :)
PD: Si algú em vol abraçar, jo,ara, no ho trobaré "inapropiat " ;)
Rep una abraçada!
ResponEliminaCom deia Joan Sales a "Incerta Glòria" Necesitem tant la companyia! La presència dels altres. El fer-nos costat. I ho necessitem sempre. I cada dia és un dia de celebració; la celebració de la humanitat. Tant de bo ens n'adonéssim!
Si una abraçada és el millor "xute" que ara pots desitjar, tingues present que a Ripollet tens droga per donar i vendre.
ResponEliminaSempre.
Gràcies, San :)
ResponElimina