divendres, 18 de juny del 2010

Un simple gest

Una vegada més, la vida m'ha donat una nova lliçó :)

L'ésser humà ( ho dic així per a evitar que ningú se'm queixi de llenguatge sexista si dic "home" per referir-me al col·lectiu home- dona...) tendeix a desvalorar certes coses quan no les necessita i valorar-les, i molt, quan va mancat d'elles.

No donem prou importància a gestos tan importants com una carícia, un somriure o una simple abraçada, és més, segons el moment, fins i tot els podríem trobar "inapropiats".

Però ai, carai, quan les necessites... llavors la cosa canvia!

Allò que no tenia valor, passa a ser el millor "xute" per l'ànima!! :)

PD: Si algú em vol abraçar, jo,ara, no ho trobaré "inapropiat " ;)

dijous, 17 de juny del 2010

Connexions emocionals


Si connecto una punta del cable amb l'altra aconseguiré alguna cosa de profit?Què passarà si uneixo dues puntes que no són, petarà tot?

Mantenir un bon circuit emocional és molt complicat, requereix de temps i dedicació si no vols que, en qualsevol moment inesperat, la xarxa es sobrecarregui i acabi petant.

Això que dit així, de manera teòrica, és fàcil d'entendre, a la pràctica, és molt complicat.

Les instal·lacions emocionals són molt delicades. Segons el seu estat de conservació, marca (home, dona) i la seva antiguitat pot passar que qualsevol petita alteració l'afecti considerablement i que s'hagi de fer un canvi radical.

Jo tenia una intal·lació vella, la vaig canviar per una nova i, la veritat,em va donar un bon resultat. El problema és el de sempre, ja no fan cosa com les d'abans, amb una bona resistència, i això fa que, amb el pas del temps, tot i els pedaços que l'he anat posant per anar tirant, estigui apunt de petar.

Hauré de plantejar-me un nou canvi d'instal·lació, el problema és que això requereix de temps i ara no en tinc massa.... necessito de llum, ja!

Havia pensat en viure sense llum un temps, de fet és el que fet quan la instal·lació ha donat símptomes de sobrecarrega, però he vist que no és la solució, perquè, al igual que les plantes, necessito de llum per a viure.

El cas és que estic liada, masses cables i poca idea de com connectar-los aquesta seria la conclusió del moment.

Alguna cosa haurem de fer, no es pot viure el dia a dia condicionada per l'electricitat de la teva instal·lació emocional per molts motius, entre d'altres perquè no és aconsellable segons els professionals i, principalment, perquè en cas de sinistres, estic segura, que la meva pòlissa d'assegurança de la llar no m'ho cobriria :)

dimarts, 1 de juny del 2010

Realitat o ficció?


Quina és la realitat que ens mostra un mirall? i una lent?

El que més em preocupa és la realitat que, a través del meus ulls, veig cada dia i que no acabo d'entendre:

-Polítics, gestors dels nostres impostos, corruptes i mentiders.
-Defensor de sagraments abusadors de nens.
-El poder de la hipocresia.
-La discriminació de sexe, raça i religió.
-Homes Vrs dones i a la inversa.
-Gent gran raconada com a mobles vells.

Podríem seguir i seguir amb una amplia llista de coses que ens portarien a una afirmació: L'ésser humà és autodestructiu, la qual cosa em preocupa,no tant per mi, però sí
especialment quan penso en les generacions futures que han de venir.

Quin món els deixarem? i el més important de tot, quin principis tindrà la societat del futur ?

Serà qüestió de reflexionar-hi ....