Sembla mentida, però ja fa casi 1 any de la nostra segona escapada al Japó.
Aquest dies quan veig les fotos del Jordi i del Dani, que es troben per terres nipones fent de guiris, em venen molts records a la ment.
De fet una de les coses que més agrada de viatjar és que m' ajuden a crear un món paral·lel de records que em permet en molts casos esvair-me del dia a dia.
Tant és el punt de desconnexió que aconsegueixo en submergir-me en el meus records que moltes vegades tinc la sensació de transportar-me a aquell indret, veure, sentir i viure les coses de nou com si aquella fos la primera vegada.
És meravellós, al igual que perillós, el poder de la nostra ment i si això li sumes el fet de tenir memòria fotogràfica cada dia és com desplaçar-se a qualsevol indret del món sense la necessitat ni de sortir de casa ni de l'oficina :)
I demà, on aterraré?
Aquest dies quan veig les fotos del Jordi i del Dani, que es troben per terres nipones fent de guiris, em venen molts records a la ment.
De fet una de les coses que més agrada de viatjar és que m' ajuden a crear un món paral·lel de records que em permet en molts casos esvair-me del dia a dia.
Tant és el punt de desconnexió que aconsegueixo en submergir-me en el meus records que moltes vegades tinc la sensació de transportar-me a aquell indret, veure, sentir i viure les coses de nou com si aquella fos la primera vegada.
És meravellós, al igual que perillós, el poder de la nostra ment i si això li sumes el fet de tenir memòria fotogràfica cada dia és com desplaçar-se a qualsevol indret del món sense la necessitat ni de sortir de casa ni de l'oficina :)
I demà, on aterraré?
