2.010 ?!

Llega el tiempo de quitarse la mascara, del resurgir del Fénix antes de pasar la página del calendario y empezar una nueva agenda.

En definitiva, tiempo de cerrar heridas , abrir puertas y empezar aquella enorme lista de propósitos que año a año esperamos algún día llegar a conseguir.


¿Será el 2.010, un año 10 ??? De momento, tendremos que esperar como mínimo 3 días más para descubrir si el excelente se convierte en matricula de honor.

Buena salida y entrada de año a todos!!

Is Beautiful that way

Las cosas deberían ser más sencillas...El mundo es demasiado complicado para entender ciertas cosas...la maldad no cabe en mi cabeza y menos en mi corazón...pero hay estamos, luchando por hacer este mundo un poquito mejor :)

Nada mejor que esta canción de Noa para definir mi esperanza en un mañana distinto.

Smile, without a reason why
Love, as if you were a child
Smile, no matter what they tell you
Don’t listen to a word they say
'Cause life is beautiful that way

Tears, a tidal-wave of tears
Light that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There’s still another game to play
And life is beautiful that way

Here, in his eyes forever more
I will always be as close as you remember from before.

Now, that you're out there on your own
Remember, what is real and what we dream is love alone.

Keep the laughter in your eyes
Soon, your long awaited prize
Well forget about our sorrow
And think about a brighter day
'Cause life is beautiful that way

Barça- Madrid

Esta tarde tiene lugar a las 19:00h. en el Camp Nou el tradicional Barça - Madrid, unos de los momentos más esperados del año, deportivamente hablando, incluso para aquellos que, como yo, el fútbol ni fu, ni fa.

Desde mi modesta opinión de seguidora ocasional, el Barça -Madrid es más que un partido, es la demostración a través del deporte de 2 rivalidades arrastradas del pasado...donde lo importante no es participar si no ganar.

Por cierto, ¿mañana me gustar leer las "editoriales" de los diarios de Madrid? Seguro que la culpa de que gane el Barça es del Estatut...ja,ja,ja

Desconnexió!

Dissabte

Sábado

Saturday

Sabato

Samstag

星期六

Samedi

Събота

Subota

土曜日

¿Se puede decir algo más? :)

Cuando el poder supera al querer

Si el mayor dilema q te plantea la vida es saber escoger cuál de las 25 barras de pan iguales del super sabrá mejor ...amigo mío, estás muerto aunque tu corazón te diga lo contrario!!!

Mientras unos encuentran en lo banal la vida, en otros es el inicio de su muerte cerebral.

Conclusión: para San Jordi quiero un buen libro de física nuclear! ;)

Poderoso Caballero Es Don Dinero

Qué triste es que para poder sentirse atendido por un médico, incluso después de aportar al bien público, eso que llamamos SSocial, uno se tenga que pagar de su propio bolsillo la consulta.

No entro en la valoración de la profesionalidad del sujeto sino en el trato que éste presta a quines, como yo, van en busca de su conocimiento para calmar su preocupación en los pequeños achaques.

Y es que creo que estaría dispuesta incluso a perdonar un diagnostico erróneo, porque el error es la base de nuestra humanidad, pero nunca un mal trato entre iguales (porqué señor mío, no quiero aguarle la fiesta pero, le recuerdo que todos nacemos y morimos de la misma forma… por mucho papelito firmado por el Rey que tenga usted).

Y pienso, ¿por qué me frene ayer? ¿Por qué, al igual que él, no dije lo que me pasó por la cabeza?

Desgraciadamente, me dejé enmudecer por su mal hacer, por sus malas maneras y por el respeto que merece su bata blanca y el poder de su bolígrafo para otorgar en forma de recetas, pruebas e ingresos el pasaje de nuevo a la mejoría.

Lastimoso, al igual que penoso, que la mejor medicina para el enfermo, la dulzura en el trato, se deba comprar a golpe de euro, o siendo lo mismo a pase de de tarjeta de la correspondiente mutua, donde, a ciencia cierta, y camuflado en algunos casos de la mayor de las hipocresías, recibiremos el mejor remedio a nuestro males: La humanidad, solución a la epidemia mundial de nuestros días pero escasa como la vacuna de la gripe A.

Brasil 2016!

Chicago, Tòquio, Madrid i guanyadora:Rio de Janeiro!

Amb les seves belleses naturals, un dels més bells més bells litorals marítims del món, format per 14 platges, la seva alegria de sis milions d'habitants distribuïts per 159 barris, una diversitat i vida cultural única i efervescent, la targeta postal de Brasil rep al món amb els seus braços oberts al 2016!

La badia que es troba en ben mig de la ciutat li donaren el nom de Rio de Janeiro, "Rio" perquè van pensar que es tractava de la boca d'un riu en lloc d'una badia i "Janeiro" perquè fou descoberta el més de gener.



Fins a començaments del segle XVIII la ciutat fou atacada o envaïda per diversos, majoritàriament francesos, pirates i bucaners.Després de 1720, quan els portuguesos van trobar or i diamants a la veïna capitania de Minas Gerais, Rio de Janeiro esdevingué molt millor zona per exportar aquests materials que no pas Salvador de Bahia, que es troba situada molt més al nord i que era la capital del territori en aquells moments.

L'any 1763, l'administració colonial portuguesa va traslladar-hi la capital del Brasil. La ciutat continuà essent capital colonial fins l'any 1808, any en què la família reial i molts nobles de Lisboa es traslladaren a Rio de Janeiro fugint de la invasió napoleònica de Portugal. La capital del regne de Portugal fou traslladada a Rio, esdevenint la única capital europea situada fora del continent.

Fins els primers anys del segle XX, la ciutat comprenia només els actuals centre històric i districte financer, just a la boca de la Badia de Guanabara. Aleshores, el centre de gravetat de la ciutat s'anà traslladant cap al que avui es coneix com Zona Sud, quan es construí el primer túnel per sota de les muntanyes que separen el barri de Botafogo i el nou barri de Copacabana. La bellesa natural de la platja, així com la fama adquirida per l'hotel Copacabana Palace, un gran hotel de luxe de l'Amèrica dels anys 30, ajudaren a Rio a guanyar una brillant reputació que encara manté avui dia.

El Clima

Pel que fa el clima està classificat com tropical atlàntic i la mitjana anual de les temperatures és de 23,1 °C. Al ser una ciutat costanera, l'efecte de la litoralitat és bastant perceptible, traduint-se en amplituds tèrmiques relativament baixes.

La mitjana anual de les temperatures mitges màximes mensuals és 26,1 °C, i de les mitjanes mínimes mensuals, 20 °C. Les mitjanes anuals de les temperatures màximes i mínimes absolutes de cada mes queden respectivament, en 36,2 °C i 13,8 °C. Juliol és el mes més fred, amb mitjanes màxima i mínima de 24 °C i 17 °C, i gener, el més calent (29 °C i 23 °C).

La Ciutat

Centre

El Centre és la part històrica de la ciutat i el seu centre financer.

Llocs d'interès inclouen el Paço Imperial, construït durant els anys colonials per servir de residència als governadors portuguesos del Brasil, i moltes esglésies històriques com l'Esglesia de Candelária, la vella Catedral colonial, la nova Catedral modernista.

Al voltant de la plaça de Cinelândia es troben edificies de la Belle Époque de Rio, com el Teatre Municipal i la Biblioteca Nacional. Entre els museus hi ha el Museu Nacional de Belas Artes i el Museu Histórico Nacional. Altres llocs d'interès són el Passeio Público, un jardí públic del segle XVIII i els Arcos da Lapa, un aqüeducte d'estil romà construït al voltant del 1750. El bondinho (un tramvia) porta del centre de la ciutat al barri de Santa Teresa en un recorregut molt pintoresc.

Zona Sud

La Zona Sud de Rio de Janeiro està formada per diversos districtes entre els que podem esmentar São Conrado, Leblon, Ipanema, Arpoador, Copacabana i Leme, els quals formen la famosa línia de costa atlàntica de la ciutat.

Altres districtes de la zona sud són Glória, Flamengo, Botafogo o Urca, els quals envolten la badia de Guanabara, i Santa Teresa, Cosme Velho, Laranjeiras, Humaitá, Lagoa, Jardim Botânico i Gávea. És la zona més rica de la ciutat, famosa, per damunt de tot, per les seves platges.

La platja del barri de Copacabana viu una de les revetlles de Cap d'Any més espectaculars del món, amb més de dos milions de persones seguint els focs d'artifici. Al nord de Leme, i a l'entrada de la badia de Guanabara, es troba el districte d'Urca i el cim del Pa de Sucre, un dels llocs més famosos de la ciutat que emergeix sobre el mar. Al cim s'hi pot arribat mitjançant un telefèric de dues vies des de la Praia Vermelha , amb una parada intermèdia al Morro da Urca. Des del cim s'obté una fantàstica vista de tota la Badia de Gauanabara, només superades per les vistes des del Corcovado.

Zona Nord

La Zona Nord de Rio és on es troba el famós Estadi de Maracanã, un dels estadis amb més capacitat del món i que va arribar a encabir fins a 199.000 persones a la Copa del Món de Futbol de 1950. Avui dia, la seva capacitat s'ha reduït per adaptar-se a les modernes normatives sobre seguretat, i en haver-se introduït seients per a tots els espectadors. Actualment està essent remodelat i té una capacitat que està al voltant dels 100.000 espectadors. Maracanã fou una de les seus dels Jocs Panamericans de l'any 2007.

Estadi de Maracana

A més de Maracanã, la zona nord de Rio té diverses atraccions turístiques i històriques, com el bonic Quinta da Boa Vista, el parc on es localitza l'històric vell Palau Imperial. Avui dia el palau és la seu del Museu Nacional, especialitzat en història natural, arqueologia i etnologia.

La zona també és la seu de la majoria d'escoles de samba de la ciutat, com les de Mangueira, Salgueiro, Império Serrano, Unidos da Tijuca, entre d'altres. Alguns dels principals barris d'aquesta zona són: Tijuca, Grajaú, Vila Isabel, Méier, São Cristovão, Madureira i Penha entre d'altres.

Zona Oest

La Zona Oest és la regió més allunyada del centre de Rio de Janeiro. Inclou els barris de Barra da Tijuca, Jacarepaguá, Recreio dos Bandeirantes, Vargem Grande, Vargem Pequena, Realengo, Padre Miguel, Bangu, Campo Grande, Jardim Sulacap, Paciência i Santa Cruz. Els barris de la zona oest mostren fortes diferències entre les classes socials. La zona conté zones industrials, però encara hi romanen també algunes zones agrícoles.

Cap a l'oest de la més vella zona de Barra da Tijuca, trobem una extensió plana de terra costanera, abans sotsdesenvolupada que està experimentant un fort creixement amb nova construcció. Avui dia, aquesta zona de creixement accelerat atrau alguns dels sectors més rics de la població així com companyies de luxe. El plantejament urbà de la zona nasqué a finals dels anys seixanta i té una semblança als suburbis dels Estats Units, encara que barrejant zones de cases unifamiliars amb gratacels residencials, en contrast amb la zona centre molt més congestionada. Les platges de Barra da Tijuca són també molt populars entres els habitants de Rio.

Rio és carioca, és brasilera, és internacional....és en resum, festa i un bon lloc per descobrir!

09-09-09

El dia d'avui té nom de pelí de ....por? misteri?comèdia? o fantasia? M'estranya que avui no hagi aparegut el sonat de torn proclamant als 4 vents la fi del món...perquè un dia com avui, amb un nom com aquest ...s'ho mereix!! :)

I tu, què et suggereix el 09-09-09?

Podem dir NO.

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
arribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol

Més Festa Major: Aixecada de Castells!

Avui diumenge 6 de Setembre, 12:00h. Aixecada de Castells a la Plaça Sant Roc de Sabadell, a càrrec dels Minyons de Terrassa (camisa lila), els Capgrossos de Mataró (camisa blava) i els Castellers de Sabadell (camisa verda).

Visca les tradicions!

Fotos:Sandr@Set'09

És Festa Major a Sabadell!!

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló.

Avui és Festa Major.
Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.
Alegria, que és Festa Major.

Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Canviarem l'aixada pel pendó, que avui és Festa ... Festa Major.

La Trinca

El guerrero Samurai

AnónimoCerca de Tokio vivía un gran samurai ya anciano, que se dedicaba a enseñar a los jóvenes. A pesar de su edad, corría la leyenda de que todavía era capaz de derrotar a cualquier adversario. Cierta tarde, un guerrero conocido por su total falta de escrúpulos, apareció por allí. Era famoso por utilizar la técnica de la provocación. Esperaba a que su adversario hiciera el primer movimiento y, dotado de una inteligencia privilegiada para reparar en los errores cometidos, contraatacaba con velocidad fulminante.

El joven e impaciente guerrero jamás había perdido una lucha. Con la reputación del samurai, se fue hasta allí para derrotarlo y aumentar su fama. Todos los estudiantes se manifestaron en contra de la idea, pero el viejo aceptó el desafío. Todos juntos se dirigieron a la plaza de la ciudad y el joven comenzaba a insultar al anciano maestro. Arrojó algunas piedras en su dirección, le escupió en la cara, le gritó todos los insultos conocidos, ofendiendo incluso a sus ancestros. Durante horas hizo todo por provocarlo, pero el viejo permaneció impasible. Al final de la tarde, sintiéndose ya exhausto y humillado, el impetuoso guerrero se retiró.

Desilusionados por el hecho de que el maestro aceptara tantos insultos y provocaciones, los alumnos le preguntaron:
-¿Cómo pudiste, maestro, soportar tanta indignidad? ¿Por qué no usaste tu espada, aún sabiendo que podías perder la lucha, en vez de mostrarte cobarde delante de todos nosotros?

El maestro les preguntó:
-Si alguien llega hasta ustedes con un regalo y ustedes no lo aceptan, ¿a quién pertenece el obsequio?
-A quien intentó entregarlo, respondió uno de los alumnos.

Lo mismo vale para la envidia, la rabia y los insultos
-Dijo el maestro, cuando no se aceptan, continúan perteneciendo a quien los llevaba consigo.

El poder emocional del cabello

Por Ana Morales. Categoría: Cabello , Celebrities

Yo no pongo en duda que existan pocas terapias de belleza tan efectivas como salir de la peluquería con un acertado cambio de look. Cada una tiene sus maneras de atajar malos baches emocionales, y si bien a algunas les da por comprar una barra de labios o una fragancia para subir el estado de ánimo (los perfumes son unos de los productos que más compramos por impulso, según un estudio elaborado por Perfumerías Júlia), otras prefieren pasarse por el salón de peluquería pidiendo a gritos un corte de pelo o un cambio de color. Que, para qué negarlo, cuando resulta acertado es una excelente terapia. Por cierto, parece que también lo es usar un buen champú porque, según un artículo publicado en www.salon.com, de todos los ingredientes que tiene este básico cosmético (pueden llegar a ser más de 20), tan sólo dos o tres limpian. El resto juega un papel emocional importante que busca que nos sintamos bien mientras nos lavamos el cabello.

Volviendo al tema de los cambios del look, últimamente me han sorprendido, y mucho, los desorbitados precios que puede alcanzar un corte de pelo. Ya me parecían elevadísimos los 600 dólares (más de 400 euros) que cobra Serge Normant (estilista de Julia Roberts). Y los 800 (casi 600 euros) que vale un corte del estilista de Gwyneth Paltrow, Orlando Pita. Él lo justifica afirmando que “el cabello es uno de los primeros rasgos en los que se fija la gente” y que se trata de un proceso largo y laborioso de más de 80 minutos. Sin embargo, estos precios se quedan cortos en comparación con los de otro grande, Stuart Philips, que se permite cobrar hasta 20.000 libras (unos 23.000 euros).

Lo hace en su exclusivo salón de Covent Garden de Londres y, tal y como ha confirmado al Daily Mail, estas cifras incluyen, además de que el estilista esté disponible todo el día para ellas, servicio de guardaespaldas, aceites exóticos y carísimos para lavar el pelo, masajes de shiatsu previos al corte, chefs, limusinas para traslados y hasta intérpretes. Eso y mucha confidencialidad, porque este reputado estilista se niega a dar el nombre de sus clientas. “Sé que parece mucho dinero, pero todos estos cargos están justificados”, afirma.

No se trata de un corte de pelo al uso. Porque si el método tradicional al que estamos acostumbradas es el de llegar a la peluquería y exponer de forma más o menos concisa lo que queremos –yo procuro dar muchos detalles para evitar malos entendidos-, en la peluquería de Philips el protocolo es diferente. Antes de que se lleve a cabo el corte, la clienta rellena un cuestionario de 20 preguntas, entre las que se incluyen algunas como éstas: “¿Te gustaría contar con un personal shopper para ir de compras?” o “¿Necesitarías tener un guardaespaldas en la puerta del salón?”.

Sin duda, estas cifras contrastan con otra realidad porque, según The Wall Street Journal, debido a la crisis muchas peluquerías estadounidenses han sufrido una caída considerable en sus ingresos. ¿El motivo? La gente empieza a prescindir de las manos profesionales para cortarse el cabello en su propia casa.

Después de todo esto, propongo: ¿por qué no optar por un término medio?

El poder de la ment i el nostre destí

El Mundo Diumenge, 9 de octubre de 2005. MIQUEL DE PALOL

S'ha fet públic aquests dies un informe on es palesa que la gent té una millor expectativa de longevitat depenent del sexe, de la renda i del lloc de residència. En resum, les dones viuen més que els homes -tot i que tenen menys qualitat de vida-, els del camp viuen més que els de la ciutat, i els rics viuen més que els pobres o, per dir-ho de forma més genèrica, com més diners es tenen, més alta és l'esperança de vida. Tot això pot ser més o menys previsible o sorprenent, i se'n poden treure conclusions de tota mena. Depèn també de la ideologia i dels interessos de cadascú. Hi ha un detall que em sembla especialment atractiu: la salut dels individus està directament relacionada amb la percepció que en té cadascú. Els qui es consideren sans es mantenen més temps així, i els qui es perceben com a malalts tenen més probabilitats de posar-s'hi de debò en un futur pròxim. Sembla que un que se sent propens a patir una malaltia determinada, encara que en aquell moment no la pateixi, les probabilitats que hi caigui es multipliquen de considerablement.

Tot plegat ens porta a un punt que no és nou en absolut al llarg de la Història, i que reviu en diferents avatars depèn del moment i del llenguatge. «Carácter es destino», va dir el poeta, i qui més qui menys, entre aquells als qui no els acaba de fer el pes el determinisme il·luminat, participen de la idea que la ment no és un estat conseqüent de la vida, sinó un dels seus condicionants més forts. Ara bé, fins a quin punt val la pena capficar-s'hi, en quina direcció és possible actual per millorar les pròpies expectatives, no tan sols pel que fa a la salut, sinó en la vida en general? Si és que és possible fer-ho, si no hem de caure en el cercle viciós insoluble si és abans l'ou o la gallina.S'ha moralitzat molt sobre el poder de la convicció, de l'autoconvicció en un grau més evolucionat. El caràcter determinant de les diverses pulsions sobre un mateix és una de les principals matèries primeres dels llibres d'autoajuda, però on sempre s'hi acaba detectant -no en sóc un expert, tan sols n'he fullejat algun per sobre, i ja n'he tingut prou- una molesta ferum de retòrica de venedor de xarops.

Els autors d'un experiment que sempre m'agrada recordar expliquen com es van prendre les constants vitals d'un grup de jugadors d'escacs en plena partida, i com a partir del moment en què el joc es decantava cap a un dels dos, el pols, la temperatura i la sudoració del probable guanyador augmentaven, i en canvi els del probable perdedor tendien a la normalitat en repòs com més clara era la situació. Per descomptat, les relacions de causa i efecte apreciables es diluïen també com més pròxims estavem d'un desenllaç inapelable. Depèn de la força d'autocontrol. L'excitació és un element estimulant, positiu per mantenir els recursos al màxim possible, o un desencadenant d'atabalament que acaba portant a l'error. El punt més interessant és el de la inflexió, el moment en què comencen a divergir els estats físics dels dos jugadors, i aquí la pregunta és òbvia: en una relació de talents equiparable, el guanyador guanya perquè parteix d'un estat d'excitació -i per tant de motivació, de concentració, etc.- superior, o bé tal estat és conseqüència del caire que pren la partida a partir d'un determinat moment, i tal caire es produeix al marge de les condicions físiques d'un i altre jugadors?

És la qüestió central, la mateixa que ens diria si els ciutadans més sans ho són perquè s'ho creuen, i bé si quan s'ho creuen es limiten a constatar un fet objectiu, encara que referit a ells mateixos. Es pot considerar la simultanitat dels dos fenòmens, que no siguin altra cosa que dues cares de la mateixa moneda? Ser supersticiós porta mala sort, diu el savi, i és clar, aquí la proximitat dels termes dóna forma de paradoxa a l'obvietat.

Map of the Sounds of Tokyo

La pel·lícula narra la història de Ryu, una noia solitària l'aspecte fràgil de la qual contrasta amb la doble vida que duu: de nit treballa en una llotja de peix a Tokyo i esporàdicament rep encàrrecs com assassina a sou.

El senyor Nagara és un poderós empresari que plora la mort de la seva filla Midori que s'ha suïcidat, i culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol que té un negoci de vins a Tokyo.

Ishida, un empleat del senyor Nagara que estimava a Midori en silenci, contracta a Ryu perquè assassini a David.

Un enginyer de so, obsessionat amb els sons de la ciutat japonesa i fascinat per Ryu, és el mut testimoni d'aquesta història d'amor que s'endinsa en les ombres de l'ànima humana allí on només el silenci és eloqüent.

Un bon argument sense massa acció però amb un darrera fons profund i amb un escenari perfecte, la ciutat de Tokyo.

Després de veure la pel·lícula el cap vola cap a moltes sensacions i sentiments per acabar aflorant en...

I si tot el que ens envolta no és realment com ens assembla que és ?

Ens aparta el poder de la realitat quotidiana convertint-nos en persones de gel ?

La retenció dels sentiments en porta a una vida fictícia on la felicitat no té lloc?

Gaudir de les coses més simples, com ara del silenci, és sinònim de felicitat complerta ?

Pel que fa la pel·lícula confesso que era la primera que veia de la Coixet i vaig anar-hi més atreta per l’escenari que per la Direcció.

El film no m’ha aportat massa més que el tràiler, el qual crec que és massa llarg i desvetlla molt del contingut de la història.

Pel que fa el doblatge, no m’ha agradat que el Sergi Lòpez s’hagi fet ell mateix les veus ja que la sincronització no es massa bona per la falta de pràctica de l’actor en aquest tipus de feina.

L’actriu, la Rinko Kikuchi, m’ha agradat molt la seva actuació. El seu comportament i el seu posat absent m’han fet reviure els dies a Tokyo i els sentiment de tristesa, soledat i reassignació que aquella gent em van fer sentir.

La música bona i l’escenari totalment real. S’ha defugit del Tokyo dels turistes de temples i parcs macos i ens han mostrat una ciutat real amb els seus carrerons, les seves paradetes de Ramen i les seves brutícies reals en tots els sentits.

Coses diferents a destacar ....el mochi de maduixa i el vagó del Love Motel La Bastille ;)

Menorca. Cales Coves (Alaior).

Platja de grava Longitud de la platja: 50 metres;

Amplària mitja: 30 metres;

Grau d'ocupació: sota

Tipus de platja: aïllada;

Condicions de bany: aigües tranquil·les

Calescoves o Calacoves està a 10 quilòmetres d'Alaior, situada entre els morros de Ponent i de Llevant, així com propera a les urbanitzacions Cala en Porter i Són Vitamina, i de la localitat Lloc Nou.



Un entrant de mar sinuós i bífid ha format al tocar terra ferma dues ancorades espectaculars, aïllades, verges, tranquil·les, de grandària reduïda, així com una orientada cap al nord este i l'altra cap al nord-oest.

Aquest racó costaner es caracteritza per estar encaixonat entre penya-segats verticals i alts, que els primers pobladors de Menorca van usar com necròpolis (segles IX-VII a. de C.), tal com testifiquen 90 coves excavades en aquests cantiles, d'aquí el seu topònim.

Altres peculiaritats d'aquesta platja són el seu talús de roca i l'afluència baixa de banyistes turistes, ja que és incòmoda al ser estreta.

Les condicions marines i subaquàtiques són òptimes per al fondejo d'embarcacions, i un dels millors refugis a l'estiu per als vaixells que naveguen per la costa sud menorquina, mentre no bufin vents de component sud-sud-oest. El fons és sorrenc en la part lateral i rocós en els laterals, profund i net, encara que manca un lloc per a encallar. Si el navegant porta a terme aquesta maniobra, es recomana que la realitzi en la calita noreste.

L'accés per carretera és senzill seguint la indicació viària i els desviaments. L'últim tram es realitzarà per un camí de terra en mal estat. El vehicle particular es podrà estacionar gratuïtament pels voltants.

Fotos:Sandr@2008

Menorca

Recull de les millors caletes de Menorca segons el nostre parer.

PLATGES DE ROQUES

Cala en Brut (Ciutadella, Menorca)

Playa de rocas
Longitud de la playa: 75 metros; Anchura media: 4 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

PLATGES DE GRAVA

Cales Coves también conocida como Calescoves (Alaior, Menorca)

Playa de grava
Longitud de la playa: 50 metros; Anchura media: 30 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

PLATGES DE SORRA

Binimel·là también conocida como Platja de Binimel·là (Es Mercadal, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 400 metros; Anchura media: 55 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Alcaufar también conocida como Cala Alcalfar (Sant Lluís, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 35 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Binidali (Maó, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 46 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala en Porter (Alaior, Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 150 metros; Anchura media: 200 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: oleaje fuerte

Cala en Turqueta (Ciutadella,Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 110 metros; Anchura media: 25 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Escorxada (Es Migjorn Gran, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 100 metros; Anchura media: 30 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Fustam (Es Migjorn Gran, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 5425 metros; Anchura media: 10 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Galdana también conocida como Cala Santa Galdana, Cala Santagaldana (Ferreries, Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 450 metros; Anchura media: 45 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Mitjana (Ferreries, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 100 metros; Anchura media: 140 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Pilar (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 250 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: oleaje moderado

Cales Piques también conocida como Calespiques (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 25 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Es Canutells también conocida como Cala Canutells (Maó, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 60 metros; Anchura media: 50 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Binisafúller también conocida como Cala Binissafúller, Binissafria (Sant Lluís, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 55 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Macarella (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 140 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Macarelleta (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja d'es Banyuls (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 200 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Son Saura (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 310 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja des Talaier (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 50 metros; Anchura media: 80 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquila

Fotos:Sandr@2007-08