LiVinG EmoTioNs

Reptes

2011-11-14T19:47:00.006+01:00

No importa lo gran que sigui l'onada sinó continuar dret quan baixi.

Home!Sweet home!!

2011-09-16T21:28:00.004+02:00

Londres, Cambridge, Dublín, Paris, Roma, Venècia, Milà, Florència, Brussel·les, Munich, Berlín, Praga, Viena, Oporto, El Cairo, Abu Simbel, Alexandría, Luxor, Singapur, Yakarta, Bali, Hong Kong, Kyoto, Tokyo, Kobe, Osaka, Nara, Himeji, Iwakuni, Nueva York, San Francisco, Las Vegas, Los Angeles, Santa Mónica .... el món és molt gran, però com a casa enlloc!!

Diferent

2011-04-10T09:34:00.003+02:00

Ser diferent no és ni bo ni dolent, simplement diferent :)

Avui en dia, en la societat que vivim, ens oblidem que precisament lo bo és ser diferent, ser únic.

No tothom ha de vestir les darreres tendències, tenir un iphone, estar donat d'alta en una xarxa social i anar al gimnàs per ser algú en el planeta, per poder sentir que forma part de la societat.

Estem caient en uns estereotips que no ens portaran enlloc, primer com a persones i per conseqüent com a societat.

No es tracta de dir que arriba l'apocalipsi final, però sí de denunciar que no anem pel bon camí.

Els petits canvis són importants i responsabilitat de tots. Fem-ho!!

Arrancant de nou

2011-03-12T20:36:00.002+01:00

Quan tot es bloqueja només hi ha una sortida:
Fer reset i arrancar de nou, l'única solució per què tot funcioni.

Continuem somiant

2011-01-20T15:36:00.004+01:00

Moltes vegades el dia a dia fa que no prioritzis, erròniament, allò que més t'alimenta espiritualment i que dóna el vertader sentit a la teva vida, els teus somnis.

Sovint defalleixes en l'intent d'aconseguir-los, ets desanimes o et desorientes fins a tal punt que penses en renunciar a ells... És llavors, quan sense saber ben bé perquè, obtens la força suficient per poder replantejar-te, una vegada més, quines són les teves prioritats i perquè realment mereix la pena llevar-te cada matí.

Gràcies força meva, gràcies per ser-hi sempre....

2011-01-18T19:48:00.005+01:00

Projectes, el millor dinamitzador per la vida :)

Una mirada optimista

2011-01-10T17:13:00.003+01:00

Estem ja a dia 10 de gener, la qual cosa vol dir que, per fi, les festes ja s'han acabat.

Tornem a la normalitat, a poder centrar-nos en el què realment toca: complir els propòsits del 2011!

Ja ho diu la gent: any nou, vida nova !!!

Arriba l'hora de centrar-nos en fer feina però sense presses i amb pas ferm (l'ansietat no és una bona companyia de viatge sobretot si el que volem, a part d'aconseguir fites, és gaudir de cada moment).

Relativitza, no hi ha res prou important com per fer-nos sentir malament. Valora des d'una perspectiva externa tot allò que et preocupi (les coses des de diferents òptiques semblen diferents i, segons com, més fàcil de superar).

Canvia el teu punt de vista, pot semblar complicat, però si ets capaç de veure l'ampolla mig buida per què no la pots veure mig plena?

Canvia el teu vocabulari. Deixa de banda paraules amb connotacions negatives i els condicionals i centra't en un lèxic positiu, t'ajudarà a descobrir poc a poc una visió diferent de teu dia a dia.

Perseveració. Qui va dir què seria fàcil? Tot requereix un esforç que queda compensat al final.

En definitiva, moltes ganes i empenta durant 365 dies és l'únic que ens cal per aconseguir tot allò que desitgem, per tant, som-hi!!!!

Bona i màgica nit!

2011-01-05T17:44:00.004+01:00

Fa temps que vaig deixar en creure en el Reis.

Potser el meu gran error va ser voler convertir-me en adulta massa aviat i deixar de viure una nit tan màgica com la d'avui.

Ara m'adono, des la nostàlgia d'un passat ja no tan proper, que sempre és necessari que aquesta dolça il·lusió ens acompanyi, que no deixem mai escapar aquell nen/a que portem a dins.

Tot es veu més fàcil des de l'òptica d'un infant, tot sembla més senzill des de l' il·lusió.

Per això, 5 dies després de que comenci el nou any, m'he fet el propòsit de recuperar aquella nena que en el fons sé que sempre m'acompanya, ja que estic segura que la seva força m'ajudarà a vèncer qualsevol obstacle d'aquest 2011.

Bona i màgica nit a tothom!

Sabates netes i a dormir d'hora! :)

Non-smoking

2011-01-04T17:36:00.005+01:00

Avui quan baixava cap a casa m'ha sobtat l'imatge de veure tauletes a les portes de bars i cafeteries amb cendrers.

És curiós com d'un dia per un altre una situació pot canviar tant.

Fa una estona escoltava a la radio que les vendes de estufes per terrasses, en només 1 dia, s'havien incrementat en un 300-400%, la qual cosa, a part de sorprendre'm, m'ha fet pensar si no haurem de canviar la tria de cafeteries on poder anar a prendre cafè sense fum a la de nous itineraris per anar a casa sense fum i sense burilles, perquè qui necessita un cendrer tenint tota la vorera del món per llençar-la.

Pensem-hi!

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar..."

2011-01-03T18:18:00.001+01:00

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Sí, el 2010 ja s'acaba!

2010-12-29T18:56:00.006+01:00

A 2 jornades d'acabar l'any ens trobem en aquell moment de reflexió de com han anat els 363 dies anteriors.

Fer balanç de com ha anat l'any sempre és complicat i més des de l'òptica d'una vida normal, sense grans extravagàncies.

Cada any per aquestes dates em plantejo els reptes pel nou any, que tot s'ha de dir, moltes vegades es queden pel camí.

Aquest any no seré ambiciosa en plantejaments, tan sols desitjaré una cosa, i és que el nou any, el 2011, ja sigui del dret o del revés, sigui com a mínim 1% tan bo com el 2010. Amb això, el nou any ja superaria de lluny totes les meves expectatives.

Bona sortida i entrada d'any!!

I encara que soni típic i tòpic, que els vostres desitjos es facin realitat en el 2011 :)

I si...

2010-12-21T20:51:00.003+01:00

I si un dia et despertessis i descobrissis que tot allò què has viscut era un somni?

Per la meva part, seria bonic, molt bonic.

La trucada

2010-12-15T18:56:00.005+01:00

Quan semblava que tot estava a punt d’acabar, va sonar el telèfon. Era ella, una veu que en els darrers mesos s’havia convertit en familiar.

Esperava les seves paraules per veure una mica de llum, però el què em deia només feia que confirmar el que ja sabia, hauria d’esperar.

La paciència s’havia convertit en les darreres setmanes en un dels pilars del meu dia a dia. Assumir-la com a part de la meva vida havia estat complicat, però havia estat la millor opció.

Feia dies havia llegit com la percepció del pas del temps era diferent segons el grau de positivitat del moment en què l’analitzes.

Estar clar què res seria fàcil, requeriria de quelcom més que de paciència.

Seria assumible el nou repte? Només penjar el telèfon vaig saber què sí.

La seva veu, tan familiar en els darrers mesos, m' havia donat la força suficient per pensar què, tot i l’espera, avui era un dia més i a la vegada un dia menys per aconseguir l’objectiu.

2010-09-23T08:51:00.003+02:00

Tot i la crisis, regala'm un somriure què és gratis!

2010-09-19T00:47:00.002+02:00

Quan les paraules són buides, millor callar.

2010-09-18T11:24:00.002+02:00

Una mosca no és una bona mosca sense un bon pastís :)

Dilema

2010-08-10T19:32:00.003+02:00

Tinc un dilema fa dies.

La cosa ja comença a fer-se “important” perquè la nit passada em va fer balla el cap a l’hora d’anar a dormir.

El tema és el següent:

Fa dies que camí a la feina em trobo una senyora, d’uns 50 i pocs d’anys, assentada en una cadira de plàstic just davant de la sucursal d’una entitat financera.

Fins aquí podríem dir que la senyora, farta de la calor, ha decidit anar a prendre la fresqueta del matí a un lloc “diferent” i segur, això últim ho dic per les càmeres de la porta.

El cas és que la senyora sosté en una mà una cigarreta i en l’altra un got, en el qual la gent diposita monedes al compàs de la cantarella “una monedita, por favor”. Dic diposita perquè jo, fins el moment, no ho he fet.

El dilema ve quan em plantejo que és el correcte en aquests casos, donar-li diners o no ?

El meu sentimentalisme em diu que ho hauria de fer, però després la meva part més racional em diu que no per varis motius.

Una és el posat de la senyora . Sé que no s’ha de jutjar a la gent per les aparences, ni pels seus posats, però hi ha alguna cosa que em fa mala... com dir-ho, espina? A més el fet que a la tarda, la mateixa senyora, s’instal•li davant d’un super de la Rambla, amb el mateix posat i diferent cigarreta, em fa pensar que potser no és tot el que vol aparentar.

L’altra cosa que em para, i que moltes vegades he pensat, és que prefereixo comprar-li un entrepà a donar-li diners, però, mirant per els interessos de l’economia familiar, no puc estar comprant un entrepà cada dia a la senyora, tot i que no hi ha res millor que ajudar a la gent que ho necessiti.

Però, realment, no em para l’output econòmic al pressupost familiar, sinó el fet de pensar si realment ho necessita o s’està aprofitant del moment de sensibilitat social que estem vivint.

Jo mentre em trobo que, cada matí, quan passo per davant d’ella i diu “una monedita, por favor” no sé què fer.

Sentit de culpabilitat per no fer el què el meu cor em dicta? Doncs, sí i fins a tal punt que m’estic replantejant el donar una volta més llarga o canviar de super.

I vist el quadre, quina es suposa que és la millor opció ?

Qui sóc jo?

2010-06-19T22:37:00.007+02:00

Jardins de Cap Roig. Maig 2010.Ori@lphoto.

Benvingut/da al meu raconet virtual :)

De ben segur que et preguntaràs qui sóc jo,oi?

Dons sóc una sabadellenca, economista de formació i somiadora de vocació, que intenta viure intensament la gran aventura de la vida :)

Amiga dels meus amics, exploradora del món, entusiasta de la bona música i en projecte de ser una fotògrafa de "nivell raonable" :P

De petita somiava en ser feliç al costat d'una persona que m'estimés pel que sóc. Avui, tinc la gran fortuna de poder di que he aconseguit el meu somni.

Tinc molts plans de futurs però, ara per ara ,el més important és intentar col·laborar amb el meu petit gra de sorra a que aquest món sigui una mica millor.

La bona fortuna

2010-06-19T09:41:00.006+02:00

Tokyo. Temple Sensoji. Març 2009.S@ndraphoto.

Després d'una mini volta matinal per la muntanyeta, aquesta tarda ha tocat endreçar papers!

Reconec que em fa molta mandra moure papers, i decidir que llençar, o guardar, però quan t'hi poses, al final, no pots parar :)

Endreçant, endreçant han aparegut totes les nòmines que havia guardat des d' octubre del 1999 i fins un mes abans de casar-me, l'abril del 2004.

M'ha emocionat trobar la meva primera nòmina de Caixa Sabadell de l'any 1999.

Al veure-la, no he pogut evitar pensar: "Vas tenir molta sort que se't quedessin", però, acte seguit, m'he corregit i m'he dit: " quina sort?! t'ho has guanyat i punt!!! "

Em costa acceptar aquest tipus d'afirmacions, però, si són certes, s'ha de fer.

Que porta a l'acceptació d'aquest reconeixement és una carrera de fons que podríem resumir dient que: Si un és responsable, constant i treballador, tard o d'hora, arriba la sort, arriba la recompensa: l'evolució personal, la professional, l'econòmica, el reconeixement...tot allò que dona sentit a que cada matí ens aixequem i lluitem per fer ben feta la feina, per assolir els objectius i, el millor de tot, per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i de rebot amb el món sencer.

Tot és qüestió d'actitud, que no d'aptituds (encara que avui en dia, amb tanta gent preparada, podríem dir que l'afirmació no és del tot certa), de tenir clars els objectius a assolir, de no defallir i anar per totes. És a dir, ser 100% positiu sabent que el camí no serà fàcil , que trobarem entrebancs, però que, tard o d'hora, aconseguirem la nostra bona fortuna.

Em fa molta ràbia la gent que, des d'una actitud passiva, et diu :" Tu sí que tens sort, eh?? et podràs queixar, eh ???...."a fi de poder justificar el seu fracàs. Què pensa aquesta gent , que les coses es poden aconseguir sense donar res a canvi ?

Doncs, NO! La sort no ve de sèrie amb el naixement, no la regalen a les caixes del cereals, l'has de guanyar dia a dia, passet a passet ,amb l'esforç i sacrifici que això significa i donant gràcies al destí que t'hagi donat l'oportunitat de poder lluitar per aconseguir-la.

Un simple gest

2010-06-18T18:08:00.004+02:00

Una vegada més, la vida m'ha donat una nova lliçó :)

L'ésser humà ( ho dic així per a evitar que ningú se'm queixi de llenguatge sexista si dic "home" per referir-me al col·lectiu home- dona...) tendeix a desvalorar certes coses quan no les necessita i valorar-les, i molt, quan va mancat d'elles.

No donem prou importància a gestos tan importants com una carícia, un somriure o una simple abraçada, és més, segons el moment, fins i tot els podríem trobar "inapropiats".

Però ai, carai, quan les necessites... llavors la cosa canvia!

Allò que no tenia valor, passa a ser el millor "xute" per l'ànima!! :)

PD: Si algú em vol abraçar, jo,ara, no ho trobaré "inapropiat " ;)

Connexions emocionals

2010-06-17T17:58:00.005+02:00

Si connecto una punta del cable amb l'altra aconseguiré alguna cosa de profit?Què passarà si uneixo dues puntes que no són, petarà tot?

Mantenir un bon circuit emocional és molt complicat, requereix de temps i dedicació si no vols que, en qualsevol moment inesperat, la xarxa es sobrecarregui i acabi petant.

Això que dit així, de manera teòrica, és fàcil d'entendre, a la pràctica, és molt complicat.

Les instal·lacions emocionals són molt delicades. Segons el seu estat de conservació, marca (home, dona) i la seva antiguitat pot passar que qualsevol petita alteració l'afecti considerablement i que s'hagi de fer un canvi radical.

Jo tenia una intal·lació vella, la vaig canviar per una nova i, la veritat,em va donar un bon resultat. El problema és el de sempre, ja no fan cosa com les d'abans, amb una bona resistència, i això fa que, amb el pas del temps, tot i els pedaços que l'he anat posant per anar tirant, estigui apunt de petar.

Hauré de plantejar-me un nou canvi d'instal·lació, el problema és que això requereix de temps i ara no en tinc massa.... necessito de llum, ja!

Havia pensat en viure sense llum un temps, de fet és el que fet quan la instal·lació ha donat símptomes de sobrecarrega, però he vist que no és la solució, perquè, al igual que les plantes, necessito de llum per a viure.

El cas és que estic liada, masses cables i poca idea de com connectar-los aquesta seria la conclusió del moment.

Alguna cosa haurem de fer, no es pot viure el dia a dia condicionada per l'electricitat de la teva instal·lació emocional per molts motius, entre d'altres perquè no és aconsellable segons els professionals i, principalment, perquè en cas de sinistres, estic segura, que la meva pòlissa d'assegurança de la llar no m'ho cobriria :)

Realitat o ficció?

2010-06-01T18:02:00.004+02:00

Quina és la realitat que ens mostra un mirall? i una lent?

El que més em preocupa és la realitat que, a través del meus ulls, veig cada dia i que no acabo d'entendre:

-Polítics, gestors dels nostres impostos, corruptes i mentiders.
-Defensor de sagraments abusadors de nens.
-El poder de la hipocresia.
-La discriminació de sexe, raça i religió.
-Homes Vrs dones i a la inversa.
-Gent gran raconada com a mobles vells.

Podríem seguir i seguir amb una amplia llista de coses que ens portarien a una afirmació: L'ésser humà és autodestructiu, la qual cosa em preocupa,no tant per mi, però sí especialment quan penso en les generacions futures que han de venir.

Quin món els deixarem? i el més important de tot, quin principis tindrà la societat del futur ?

Serà qüestió de reflexionar-hi ....

Ens prenem un Kit-Kat ?

2010-04-17T11:17:00.002+02:00

Feia dies que no treia el cap pel blog. Últimament haig de trobar el temps a traïció per fer-ho :(

Tenia planejades un munt de coses aquest matí, que de fet les haig de fer, però per un moment he tingut la consciència de saber parar i dir-me: Fem un kit-kat?

I aquí hem teniu, assentada davant del portàtil per dir res sorprenent, però molt important:

La societat que ens envolta ens està portant a una dinàmica que trobem normal , però que no ho és.

Em sembla estrany que a la meva edat, més de 30, m'hagin ensenyat a respirar...

Sí amics, la dinàmica comporta moviment, aquesta velocitat i, a altes revolucions, perdem l'aire i la consciència de TOT.

Per això és important el que acabo de fer, parar, fer un kit-kat, respirar, desconnectar i tornar a posar el motor en marxa, recordant que anant a 80 KM/h, apart de beneficis ambientals, també podem tenir grans beneficis de salut :)

Bon cap de setmana!!!

Gel, gelada!

2010-04-07T23:17:00.005+02:00

Com cada nit vaig retirar el nòrdic i vaig estirar-me al llit amb la intenció de rendir-me al cansament.

Vaig iniciar el meu ritual diari privat: Gir a la dreta, postura fetal, moviment en darrera i peus entre les seves cames, però, aquella nit del mes d’abril, succeir quelcom diferent:

-Estàs MORTA!!

-Què??

-Estàs MORTA!!!

-Què vols dir???

-Pregunta-ho als teus peus?!

-Doncs encara sort que no estem al gener je,jejeje

Conclusió: Per estar morta, estic força B!!!! ;)

Abisme

2010-03-31T22:08:00.004+02:00

Després de l’esforç del llarg camí, es va trobar davant de l’obscuritat de l’abisme.

No havia pensat mai acabar així. Tenia esperança en la seva existència.

No podia pensar el per què del seu destí fatal, però sentia que allò li faria mal amb ella.

Sabia que ella seria forta, que ho superaria, que tiraria endavant, com tantes altres vegades, i que lluitaria per la vida.

Li hagués agradat sortir d’aquella l’obscuritat, veure-la amb ella, donar-li tot allò que necessitava, però era conscient que una vegada es deixés caure tot, tot, s’acabaria.

Dins la seva existència microscòpica es plantejava que hagués estat bonic que les coses fossin diferent, formar part del seu projecte i, sobretot, viure la seva vida, però, malauradament, sentia, que era hora de posar-hi final.

Què faria ella?

Es trobava sòl i nu per primera, i última, vegada davant de l’obscuritat de l’abisme, el seu temps es va contraure, i es va deixar caure.

Les llàgrimes i la impotència van envair-ho tot, però, en el fons no importava massa. Sabia que ella seria forta, que ho superaria, que tiraria endavant, com tantes altres vegades,i que lluitaria per la vida, ara i sempre, que en realitat era el què importava.

En el nom de Déu.

2010-03-30T07:01:00.002+02:00

Sóc una persona creient en els principis més primaris del cristianisme.

Crec en la bondat de l’ésser humà.

En ajudar-nos els uns els altres.

En el respecte als demés.

En definitiva en tot allò que vol dir el cristianisme en essència pura.

Considero que com a doctrina bucòlica, i amb l’interès de la gent, ens podria dur a bon port.

El problema és que la gent que s’hauria d’encarregar de fer el coaching, l’església, té unes directrius, uns objectius, rancis, una hipocresia brutal i una doble moralitat.

En els darrers dies només fan que sortir casos i més casos del pederàstia de sacerdots. El més brutal un a Itàlia, on fa uns 20-30anys van abusar de 200 nens/es sordo - muts, i el més recent el d’un sacerdot espanyol destinat a Chile que a final dels 90’s va abusar de 15 menors.

On anem a parar?? Com molt bé deien al debat de la Noria (una de les poques coses del programa que va la pena), pederastes, malauradament, hi han a totes les professions però a l’església és molt repugnant si tenim en compte el seu vot de celibat.

El més greu de tot això, és que l’església ho ha ocultat fins ara, era conscients de la seva realitat i no ha fet res, no ha denunciat un delicte tipificat pe codi penal (Srs., què no estem debatint un tema moral com l’abort, sinó que estem parlant de DELICTES amb penes de presó !!!)

La gran jerarquia eclesiàstica, aquella que ens diu que hem de portar a terme un model de vida basat en la bondat, l’ajuda al demès, etc. ha girat la vista cap a una altra banda i ha permès que, en el nom de Déu, es cometessin autèntiques barbaries amb aquells que són més dèbils i que requereixen de la nostra màxima protecció, els infants.

Sobta pensar que fins i tot el propi Benedicte XVI, com diu la portada del PAIS de diumenge de rams, hagi col•laborat en un passat tampoc massa llunyà a tapar un dels casos i no l’hagués denunciat.

Evidentment davant de casos i postures com aquestes és impossible que aquest partit, perquè és el que sembla cada vegada més l’església, guanyi afiliats.

Perquè no es traca de barrejar la “velocitat amb el tocino”, una cosa és la fe i l’altra la institució, a qui, a la meva opinió, té moltes coses a canviar i reinventar.

Japó, el pais del meu cor.

2010-03-26T18:41:00.006+01:00

Avui tenia pensat fer una entrada canyera. Volia posar de volta i mitja a l'església (estic cansada de la seva actitud vers tot...), però després he pensat que no canviaria res, que era un tema massa dur per un divendres, i que millor omplir-nos la ment amb pensaments i il·lusions més enriquidores.

Bé, això i que he vist les fotos de Japó al Facebook del Dani i m'ha fet molta enveja, però enveja de la veritat ;) (nois, us odio, amb carinyu, però us odio..je,jeje).

La primera vegada que vam decidir viatjar a Japó va ser més per darrera opció, en una lluita matrimonial de destins a triar per les vacances, que no pas una altra cosa ("ni pá tí, ni pá mí....ni Mèxic, ni Canadà: Japó!")

El nostre primer viatge, vist ara des de la llunyania i amb l'experiència del segon, puc dir que no vaig gaudir-lo plenament.

Acostumats a voltar sols pel món, sense guia, vam decidir, sobretot per temes de l'idioma, encara que el mister ho domina tot ;), fer un viatge organitzat amb CATAI.

L'organització perfecta, les 2 guies natives que vam tenir genials, el grup correcte (no érem massa gent i eren cordials), però, com tot viatge en grup, no va tenir l'encant de poder embabaiar-te en qualsevol lloc l'estona que volguessis.

Això seria un dels punts negatius que destacaria del nostre primer viatge a Japó, que no de Japó.

El segon punt negatiu, imprevisible, sobretot al juliol al Japó, era una cua d'un tifó que ens va amargar els dies que vam estar a Tòquio.

Té el seu encant veure la ciutat des de diferents òptiques, però quan això passa els primers dies d'estar allà penses " (...) i vinc de la quinat forca per anar tot el dia amb el paraigües??!", per sort, només van ser 2 o 3 dies, la resta de dies es van fer molt bon temps.

En global l'experiència va ser tan positiva que, 3 anys després, al 2009, vam decidir tornar-hi. (Concretaré això per si llegeix aquesta entrada la grapa...je,jeje).

El canvi de cultura tan brutal, els paisatges tan bucòlics, la gent tan amable, i podria seguir amb un munt de qualificatius més, tots positius, ens va captivar tant, que una vegada vam tornar ja pensàvem en un Japó II (que la segona part s'avancés tant va ser culpa de l'espenteta que ens va donar la grapa ;), això i, perquè no dir-ho, del meu estat emocional ^ ^ (us he dit mai que odio a les meves hormones?? però no tant com els que estan ara al Japó je,jejee...)).

Japó donaria per estar parlant hores i hores, escriure entrades i més entrades....

Però només us diré per acabar uns quants consells, a part de què heu d'anar-hi:

-Tot i què pugui semblar un destí car, Japó és un país bastant econòmic. El preu del viatge s'encareix pel bitllet d'avió, però si ho mires amb temps pots trobar bitllets d'anar i tornada entre 500-600 €. Les estades no són cares i es pot menjar molt bé per pocs diners.

-El clima. Entre el juliol, del primer viatge, i finals de març-principis d'abril, del segon. Us recomano el segon. Per què? Al Japó al juliol fa una calor molt humida, com la d'aquí Catalunya però a lo bèstia, també us podeu trobar amb pluges que us facin la guitza. En canvi a finals de març, principis d'abril, és l'època de la festa del cirer en flor i us ho asseguro, val molt la pena veure els cireres en flor:)

-Seguretat. Ho diré ràpid: el país MÉS SEGUR DEL MÓN.

-La gent va molt al seu rotllo, intenta esquivar-te per no molestar, és més, si tu topes amb ells pel carrer són ells que et demanen perdó (¿?!!!). Aquelles coses de la cultura japonesa,que hauríem d'importar. Per altra banda, són molt servicials, fins a extrems que mai imaginaríeu. També, no cal a dir, que són molt divertits, vaja que són molt frikis.

-Els costums. Estar clar que són gent de moltes tradicions i costums que vistes des d'una perspectiva occidental poden xocar. El consell, per a aquí qualsevol lloc del món, és: Allá donde fueres, haz lo que vieres!!.

-El tema de l'idioma, segons com fumut. Si decidiu anar a Japó, jo aniria amb els deures fets...amb uns quants kanjis apressos per saber on estar la sortida, l'entrada, etc.

-La millor i més econòmica forma de moure's per dins de Japó és amb el Japan rail pass. El podeu comprar aquí i recollir-lo a l'aeroport de Narita.

-Com a guia per preparar el viatge estan molt bé la del National i la del Pais Aguilar, a mi m'agrada molt més aquesta última.

I crec que, a nivell general, us he dit el més bàsic a tenir en compte per preparar les vostres properes vacances ;)

Coses de l'idioma

2010-03-25T20:45:00.005+01:00

Com ja us vaig comentar, el cap de setmana passat varem anar a fer de turistes a la capital, a la ciutat dels Ministeris, a Madrid.

Com a ciutat no opinaré, perquè com deia el meu professor de Macroeconomia Avançada II :" pá gusto los colores".

El que si que vull comentar és el sentiment estrany que em va sorgir a l'hora de parlar la meva llengua, el català.

És evident que no anava a parlar català amb els madrilenys perquè segur que m'haguessin dit :" No es lo mismo Atocha, que Puerta de Atocha. Atocha es Atocha y Puerta de Atocha es Puerta de Atocha" (en una propera entrada sobre la cortesia ja us explicaré l’aventura...je,je).

Però el que em sorprèn és la sensació de vergonya que tenia que algú m'escoltés parlant en català amb el meu marit. (¿¿??!!!). Suposo que tot això ve de la interiorització innata que tenim els catalans que no estem massa ben vistos, per diversos aspectes, a la resta de la Península.

La sensació "estranya" es va incrementar quan, mentre creuava un pas de zebra li estava dient no sé que a l'Oriol, en català, una velleta, d'aquestes que porta tot el joier a sobre, em va fer una mirada d'aquelles que maten i que volen dir: "catalanes en Madrid hablando en catalán ???!!! a q te pego con el bolso??!!".

La veritat és que a partir de llavors vaig continuar parlant en català amb l'Oriol, però molt més fluixet....no fos cas que algú s'ofengués.

El més preocupant de tot és que això que explico com una certa anècdota típica d'un català a Madrid també passa aquí, a Catalunya.

Hi ha gent que se'ls fa estrany que sent catalans i estan a Catalunya, parlis en català.

És més, per no anar molt lluny, l'altra dia la meva doctora va i ens diu quan estàvem a la consulta :"Què monos, si hablan catalán entre ellos...", la sensació de descol•locació va ser brutal, mono???!! i els cacauets??!!

Per sort, nosaltres, no com d’altres, deixem per l'íntimitat altres coses i no parlar el català ;)

Caminet de la ciutat dels Ministeris.

2010-03-19T17:28:00.007+01:00

Cap de setmana diferent a la ciutat dels galàctics, del bocata calamares, dels ministeris, de la Zarzuela, i no de peix, en definitiva, canviem l'aire del poble de Sabadell per la capital, Madrid.

Quan dic que mai he estat a Madrid, la gent al·lucina:" com pot ser que hagis estat a la quinat forca i no hagis visitat la capital??"

Doncs no ho sé, no és un lloc que em cridi l'atenció, excepte una cosa, els cerimonials protocol·laris que tenen lloc, però com que sé que no tindré l'ocasió de presenciar-los. mai..doncs què voleu que us digui, hem optat, sempre, per altres destins.

Dit això, la pregunta seria :"llavors, per què aneu a Madrid?"

Doncs per una fricada, sí així definiria el motiu de la nostra escapada ...una gran, immensa fricada!!! La càmera ja la tinc apunt per immortalitzar el moment quan ell, l'Oriol, es deixi portar "por el lado oscuro" :)

De moment vaig a ambientar-me per a què no es noti que sóc catalana ;)

Cuando llegues a Madrid, chulona mía
Voy a hacerte Emperatriz de Lavapiés
Y alfombrarte con claveles La Gran Vía
Y a bañarte con vinillo de Jerez

En Chicote un agasajo postinero
Con la crema de la intelectualidad
Y la gracia de un piropo retrechero
Más castizo que la calle de Alcalá.

Madrid, Madrid, Madrid
Pedazo de la España en que nací
Por algo te hizo Dios
La cuna del requiebro del Chotis.
Madrid, Madrid, Madrid
En Méjico se piensa mucho en ti
Por el sabor que tienen tus verbenas
Por tantas cosas buenas
Que soñamos desde aquí
Y vas a ver lo que es canela fina
Y armar la tremolina
Cuando llegues a Madrid

Madrid, Madrid, Madrid
Pedazo de la España en que nací
Por algo te hizo Dios
La cuna del requiebro del Chotis.
Madrid, Madrid, Madrid
En Méjico se piensa mucho en ti
Por el sabor que tienen tus verbenas
Por tantas cosas buenas
Que soñamos desde aquí
Y vas a ver lo que es canela fina
Y armar la tremolina
Cuando llegues a Madrid

Endorfines Power.

2010-03-17T19:10:00.004+01:00

Com definiria el dia d'avui? estrany, un dia del tot estrany.

El començament del dia ha estat dur físicament, la son ha fet acte de presencia juntament amb l'esgotament del dies "d'operaris a casa".

La continuació no ha estat millor: bloqueig mental davant d'un full blanc de word (precisament no havia de dir coses masses positives/ esperançadores a un client...).

Després, casi al final del matí, ha arribat el moment "plors i suïcidi" (m'agradaria poder dir que això últim és ficció, però pel to de les paraules del client i, sobretot, la seva desesperació, crec que no es tractava de cap simple amenaça .....)

La rematada ha vingut just abans de dinar, mala hora per anar a buscar una carta certificada, i més si aquesta l'envia l'oficina liquidadora d'impostos de Sabadell (no hem oblidat encara l'episodi d'Hisenda'09 ...).

Vist això, podria ser clara i dir que el dia, ha estat una autèntica KK, però NO, el dia ha estat fantàstic!!

Al migdia m'he plantejat 2 possibles solucions al dia:

1- Ironia i demanar-li més corda per a mi al client d'aquest matí.
2-Endorfines power i "fotrem" de la situació, de la "carteta", del matí i de la duresa de la realitat de la vida.

L'opció escollida ha estat la 2.

No us podeu imaginar l'efecte renovador i sanador que ha tingut una reacció en cadena d'endorfines power. Un somriure ha portat a una rialla, una rialla a compartir una rialla amb la companya, la seva i la meva a la rialla del jefe i el resultat d'aquesta cadena han estat PLORS, però no com els del matí, d'optimisme de què, com diria aquell Jan, no estem tan malament, que mentre hi ha vida hi ha esperança, que l'ampolla està 1/2 plena i que a les penes, punyalades :)

És complicat descriure l'efecte de les endorfines power, és més, potser encara us parlo sota els seus efectes, però us puc assegurar que en aquest cas el consum abusiu no us aportarà cap contraindicació, ben al contrari.

Així doncs, que espereu?? somrieu i gaudiu de l'efecte de les endorfines power :)

Casi 1 any.

2010-03-17T00:59:00.002+01:00

Sembla mentida, però ja fa casi 1 any de la nostra segona escapada al Japó.

Aquest dies quan veig les fotos del Jordi i del Dani, que es troben per terres nipones fent de guiris, em venen molts records a la ment.

De fet una de les coses que més agrada de viatjar és que m' ajuden a crear un món paral·lel de records que em permet en molts casos esvair-me del dia a dia.

Tant és el punt de desconnexió que aconsegueixo en submergir-me en el meus records que moltes vegades tinc la sensació de transportar-me a aquell indret, veure, sentir i viure les coses de nou com si aquella fos la primera vegada.

És meravellós, al igual que perillós, el poder de la nostra ment i si això li sumes el fet de tenir memòria fotogràfica cada dia és com desplaçar-se a qualsevol indret del món sense la necessitat ni de sortir de casa ni de l'oficina :)

I demà, on aterraré?

El poder d'un muffin.

2010-03-16T00:00:00.006+01:00

La vida és molt complicada i no sé ben bé perquè l'ésser humà té la virtut de complicar-la encara més.

Si les coses les podem fer difícil, per què les hem de fer fàcil??

Si les dificultats las podem superar amb un trankimazin, per què hem de perdre el temps gaudint d'un bon muffin en bona companyia?

I és que no diria que un muffin i un caputxino pot salvar-nos de l'abisme, però el compartir-ho i passar una bona estona pot ajudar-nos a trobar el camí de retorn a casa :)

El poder de la simplificació és un poder en perill d'extinció que hem de vetllar per conservar.

La llum de l'esperança d'un nou dia

2010-03-13T08:26:00.002+01:00

Ma mare sempre m'ha dit :"duerme un poquito y mañana lo verás mejor..." i és cert, avui m'he llevat amb l'esperança, i la prova, que la gent pot reaccionar, pot tenir consciencia de les seves obligacions i promeses i complir-les.

Pot semblar superflu, però el fet que avui dissabte, a les 8h, els operaris hagin arribat a casa i estigui treballant como bojos ... permet dir: Senyors, senyores pot haver-hi un demà diferent!

Els petits canvis són PODEROSOS ;)

Som-hi de nou incomplint promeses.

2010-03-13T00:20:00.007+01:00

Després de superada la 3a setmana d'obres la cosa comença a ser desesperant.

Què és el que més m'ha dolgut aquesta setmana? Jo diria que el incompliment de promeses per part d'aquells que es fan dir professionals. No entenc massa bé el sentit d'enganyar la gent, deu ser perquè la innocència infantil que encara retenc en el meu interior no m'ajuda a entendre certs comportaments.

He après que moltes vegades posem de volta i mitja al polítics perquè incompleixen les seves promeses i no ens adonem que nosaltres mateixos, moltes vegades, amb el nostre dia a dia actuem com aquests polítics que tant critiquem.

Com diria el capità Enciam "els petits canvis són poderosos" i el món, la humanitat, necessita alguna cosa més que una empenta per sortir d'aquesta realitat viciada que poc a poc ens contamina a tots, necessita un canvi radical d'actitud...només així aconseguirem realment tot allò que ens proposem.

Ara per ara vull anar-me a descansar amb l'esperança d'un demà millor, amb l'esperança que demà, realment, apareixeran per casa els operaris.

¿X aquí o x allá?

2010-01-21T15:43:00.004+01:00

Es curioso ver como cuando estás perdido cualquier señal, por muy estúpida que parezca, te da esperanzas para hallar el camino de salida...

Q simples que somos :)

La vida es fácil y sencilla

2010-01-18T17:22:00.002+01:00

Las leyes de la vida son simples, demasiado para muchas personas que desean esforzarse y complicar las cosas.

Lo que damos nos llega de vuelta.

Lo que creemos de nosotros mismos y de la vida se convierte en realidad.

Es así de sencillo.

Todo lo que necesito saber en cualquier momento dado se me revelará.

Confío en mí y en la vida.

2.010 ?!

2009-12-28T17:14:00.005+01:00

Llega el tiempo de quitarse la mascara, del resurgir del Fénix antes de pasar la página del calendario y empezar una nueva agenda.

En definitiva, tiempo de cerrar heridas , abrir puertas y empezar aquella enorme lista de propósitos que año a año esperamos algún día llegar a conseguir.

¿Será el 2.010, un año 10 ??? De momento, tendremos que esperar como mínimo 3 días más para descubrir si el excelente se convierte en matricula de honor.

Buena salida y entrada de año a todos!!

Is Beautiful that way

2009-11-30T17:08:00.006+01:00

Las cosas deberían ser más sencillas...El mundo es demasiado complicado para entender ciertas cosas...la maldad no cabe en mi cabeza y menos en mi corazón...pero hay estamos, luchando por hacer este mundo un poquito mejor :)

Nada mejor que esta canción de Noa para definir mi esperanza en un mañana distinto.

Smile, without a reason why
Love, as if you were a child
Smile, no matter what they tell you
Don’t listen to a word they say
'Cause life is beautiful that way

Tears, a tidal-wave of tears
Light that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There’s still another game to play
And life is beautiful that way

Here, in his eyes forever more
I will always be as close as you remember from before.

Now, that you're out there on your own
Remember, what is real and what we dream is love alone.

Keep the laughter in your eyes
Soon, your long awaited prize
Well forget about our sorrow
And think about a brighter day
'Cause life is beautiful that way

Barça- Madrid

2009-11-29T17:52:00.006+01:00

Esta tarde tiene lugar a las 19:00h. en el Camp Nou el tradicional Barça - Madrid, unos de los momentos más esperados del año, deportivamente hablando, incluso para aquellos que, como yo, el fútbol ni fu, ni fa.

Desde mi modesta opinión de seguidora ocasional, el Barça -Madrid es más que un partido, es la demostración a través del deporte de 2 rivalidades arrastradas del pasado...donde lo importante no es participar si no ganar.

Por cierto, ¿mañana me gustar leer las "editoriales" de los diarios de Madrid? Seguro que la culpa de que gane el Barça es del Estatut...ja,ja,ja

Desconnexió!

2009-11-14T10:50:00.004+01:00

Dissabte

Sábado

Saturday

Sabato

Samstag

星期六

Samedi

Събота

Subota

土曜日

¿Se puede decir algo más? :)

Cuando el poder supera al querer

2009-11-12T15:44:00.003+01:00

Si el mayor dilema q te plantea la vida es saber escoger cuál de las 25 barras de pan iguales del super sabrá mejor ...amigo mío, estás muerto aunque tu corazón te diga lo contrario!!!

Mientras unos encuentran en lo banal la vida, en otros es el inicio de su muerte cerebral.

Conclusión: para San Jordi quiero un buen libro de física nuclear! ;)

Poderoso Caballero Es Don Dinero

2009-11-11T20:28:00.004+01:00

Qué triste es que para poder sentirse atendido por un médico, incluso después de aportar al bien público, eso que llamamos SSocial, uno se tenga que pagar de su propio bolsillo la consulta.

No entro en la valoración de la profesionalidad del sujeto sino en el trato que éste presta a quines, como yo, van en busca de su conocimiento para calmar su preocupación en los pequeños achaques.

Y es que creo que estaría dispuesta incluso a perdonar un diagnostico erróneo, porque el error es la base de nuestra humanidad, pero nunca un mal trato entre iguales (porqué señor mío, no quiero aguarle la fiesta pero, le recuerdo que todos nacemos y morimos de la misma forma… por mucho papelito firmado por el Rey que tenga usted).

Y pienso, ¿por qué me frene ayer? ¿Por qué, al igual que él, no dije lo que me pasó por la cabeza?

Desgraciadamente, me dejé enmudecer por su mal hacer, por sus malas maneras y por el respeto que merece su bata blanca y el poder de su bolígrafo para otorgar en forma de recetas, pruebas e ingresos el pasaje de nuevo a la mejoría.

Lastimoso, al igual que penoso, que la mejor medicina para el enfermo, la dulzura en el trato, se deba comprar a golpe de euro, o siendo lo mismo a pase de de tarjeta de la correspondiente mutua, donde, a ciencia cierta, y camuflado en algunos casos de la mayor de las hipocresías, recibiremos el mejor remedio a nuestro males: La humanidad, solución a la epidemia mundial de nuestros días pero escasa como la vacuna de la gripe A.

Brasil 2016!

2009-10-02T20:54:00.021+02:00

Chicago, Tòquio, Madrid i guanyadora:Rio de Janeiro!

Amb les seves belleses naturals, un dels més bells més bells litorals marítims del món, format per 14 platges, la seva alegria de sis milions d'habitants distribuïts per 159 barris, una diversitat i vida cultural única i efervescent, la targeta postal de Brasil rep al món amb els seus braços oberts al 2016!

La badia que es troba en ben mig de la ciutat li donaren el nom de Rio de Janeiro, "Rio" perquè van pensar que es tractava de la boca d'un riu en lloc d'una badia i "Janeiro" perquè fou descoberta el més de gener.

Fins a començaments del segle XVIII la ciutat fou atacada o envaïda per diversos, majoritàriament francesos, pirates i bucaners.Després de 1720, quan els portuguesos van trobar or i diamants a la veïna capitania de Minas Gerais, Rio de Janeiro esdevingué molt millor zona per exportar aquests materials que no pas Salvador de Bahia, que es troba situada molt més al nord i que era la capital del territori en aquells moments.

L'any 1763, l'administració colonial portuguesa va traslladar-hi la capital del Brasil. La ciutat continuà essent capital colonial fins l'any 1808, any en què la família reial i molts nobles de Lisboa es traslladaren a Rio de Janeiro fugint de la invasió napoleònica de Portugal. La capital del regne de Portugal fou traslladada a Rio, esdevenint la única capital europea situada fora del continent.

Fins els primers anys del segle XX, la ciutat comprenia només els actuals centre històric i districte financer, just a la boca de la Badia de Guanabara. Aleshores, el centre de gravetat de la ciutat s'anà traslladant cap al que avui es coneix com Zona Sud, quan es construí el primer túnel per sota de les muntanyes que separen el barri de Botafogo i el nou barri de Copacabana. La bellesa natural de la platja, així com la fama adquirida per l'hotel Copacabana Palace, un gran hotel de luxe de l'Amèrica dels anys 30, ajudaren a Rio a guanyar una brillant reputació que encara manté avui dia.

El Clima

Pel que fa el clima està classificat com tropical atlàntic i la mitjana anual de les temperatures és de 23,1 °C. Al ser una ciutat costanera, l'efecte de la litoralitat és bastant perceptible, traduint-se en amplituds tèrmiques relativament baixes.

La mitjana anual de les temperatures mitges màximes mensuals és 26,1 °C, i de les mitjanes mínimes mensuals, 20 °C. Les mitjanes anuals de les temperatures màximes i mínimes absolutes de cada mes queden respectivament, en 36,2 °C i 13,8 °C. Juliol és el mes més fred, amb mitjanes màxima i mínima de 24 °C i 17 °C, i gener, el més calent (29 °C i 23 °C).

La Ciutat

Centre

El Centre és la part històrica de la ciutat i el seu centre financer.

Llocs d'interès inclouen el Paço Imperial, construït durant els anys colonials per servir de residència als governadors portuguesos del Brasil, i moltes esglésies històriques com l'Esglesia de Candelária, la vella Catedral colonial, la nova Catedral modernista.

Al voltant de la plaça de Cinelândia es troben edificies de la Belle Époque de Rio, com el Teatre Municipal i la Biblioteca Nacional. Entre els museus hi ha el Museu Nacional de Belas Artes i el Museu Histórico Nacional. Altres llocs d'interès són el Passeio Público, un jardí públic del segle XVIII i els Arcos da Lapa, un aqüeducte d'estil romà construït al voltant del 1750. El bondinho (un tramvia) porta del centre de la ciutat al barri de Santa Teresa en un recorregut molt pintoresc.

Zona Sud

La Zona Sud de Rio de Janeiro està formada per diversos districtes entre els que podem esmentar São Conrado, Leblon, Ipanema, Arpoador, Copacabana i Leme, els quals formen la famosa línia de costa atlàntica de la ciutat.

Altres districtes de la zona sud són Glória, Flamengo, Botafogo o Urca, els quals envolten la badia de Guanabara, i Santa Teresa, Cosme Velho, Laranjeiras, Humaitá, Lagoa, Jardim Botânico i Gávea. És la zona més rica de la ciutat, famosa, per damunt de tot, per les seves platges.

La platja del barri de Copacabana viu una de les revetlles de Cap d'Any més espectaculars del món, amb més de dos milions de persones seguint els focs d'artifici. Al nord de Leme, i a l'entrada de la badia de Guanabara, es troba el districte d'Urca i el cim del Pa de Sucre, un dels llocs més famosos de la ciutat que emergeix sobre el mar. Al cim s'hi pot arribat mitjançant un telefèric de dues vies des de la Praia Vermelha , amb una parada intermèdia al Morro da Urca. Des del cim s'obté una fantàstica vista de tota la Badia de Gauanabara, només superades per les vistes des del Corcovado.

Zona Nord

La Zona Nord de Rio és on es troba el famós Estadi de Maracanã, un dels estadis amb més capacitat del món i que va arribar a encabir fins a 199.000 persones a la Copa del Món de Futbol de 1950. Avui dia, la seva capacitat s'ha reduït per adaptar-se a les modernes normatives sobre seguretat, i en haver-se introduït seients per a tots els espectadors. Actualment està essent remodelat i té una capacitat que està al voltant dels 100.000 espectadors. Maracanã fou una de les seus dels Jocs Panamericans de l'any 2007.

Estadi de Maracana

A més de Maracanã, la zona nord de Rio té diverses atraccions turístiques i històriques, com el bonic Quinta da Boa Vista, el parc on es localitza l'històric vell Palau Imperial. Avui dia el palau és la seu del Museu Nacional, especialitzat en història natural, arqueologia i etnologia.

La zona també és la seu de la majoria d'escoles de samba de la ciutat, com les de Mangueira, Salgueiro, Império Serrano, Unidos da Tijuca, entre d'altres. Alguns dels principals barris d'aquesta zona són: Tijuca, Grajaú, Vila Isabel, Méier, São Cristovão, Madureira i Penha entre d'altres.

Zona Oest

La Zona Oest és la regió més allunyada del centre de Rio de Janeiro. Inclou els barris de Barra da Tijuca, Jacarepaguá, Recreio dos Bandeirantes, Vargem Grande, Vargem Pequena, Realengo, Padre Miguel, Bangu, Campo Grande, Jardim Sulacap, Paciência i Santa Cruz. Els barris de la zona oest mostren fortes diferències entre les classes socials. La zona conté zones industrials, però encara hi romanen també algunes zones agrícoles.

Cap a l'oest de la més vella zona de Barra da Tijuca, trobem una extensió plana de terra costanera, abans sotsdesenvolupada que està experimentant un fort creixement amb nova construcció. Avui dia, aquesta zona de creixement accelerat atrau alguns dels sectors més rics de la població així com companyies de luxe. El plantejament urbà de la zona nasqué a finals dels anys seixanta i té una semblança als suburbis dels Estats Units, encara que barrejant zones de cases unifamiliars amb gratacels residencials, en contrast amb la zona centre molt més congestionada. Les platges de Barra da Tijuca són també molt populars entres els habitants de Rio.

Rio és carioca, és brasilera, és internacional....és en resum, festa i un bon lloc per descobrir!

09-09-09

2009-09-09T17:37:00.006+02:00

El dia d'avui té nom de pelí de ....por? misteri?comèdia? o fantasia? M'estranya que avui no hagi aparegut el sonat de torn proclamant als 4 vents la fi del món...perquè un dia com avui, amb un nom com aquest ...s'ho mereix!! :)

I tu, què et suggereix el 09-09-09?

Podem dir NO.

2009-09-08T18:19:00.003+02:00

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
arribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol

Més Festa Major: Aixecada de Castells!

2009-09-06T17:44:00.011+02:00

Avui diumenge 6 de Setembre, 12:00h. Aixecada de Castells a la Plaça Sant Roc de Sabadell, a càrrec dels Minyons de Terrassa (camisa lila), els Capgrossos de Mataró (camisa blava) i els Castellers de Sabadell (camisa verda).

Visca les tradicions!

Fotos:Sandr@Set'09

És Festa Major a Sabadell!!

2009-09-06T07:19:00.006+02:00

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló.

Avui és Festa Major.
Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.
Alegria, que és Festa Major.

Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Canviarem l'aixada pel pendó, que avui és Festa ... Festa Major.

La Trinca

El guerrero Samurai

2009-09-03T17:58:00.005+02:00

AnónimoCerca de Tokio vivía un gran samurai ya anciano, que se dedicaba a enseñar a los jóvenes. A pesar de su edad, corría la leyenda de que todavía era capaz de derrotar a cualquier adversario. Cierta tarde, un guerrero conocido por su total falta de escrúpulos, apareció por allí. Era famoso por utilizar la técnica de la provocación. Esperaba a que su adversario hiciera el primer movimiento y, dotado de una inteligencia privilegiada para reparar en los errores cometidos, contraatacaba con velocidad fulminante.

El joven e impaciente guerrero jamás había perdido una lucha. Con la reputación del samurai, se fue hasta allí para derrotarlo y aumentar su fama. Todos los estudiantes se manifestaron en contra de la idea, pero el viejo aceptó el desafío. Todos juntos se dirigieron a la plaza de la ciudad y el joven comenzaba a insultar al anciano maestro. Arrojó algunas piedras en su dirección, le escupió en la cara, le gritó todos los insultos conocidos, ofendiendo incluso a sus ancestros. Durante horas hizo todo por provocarlo, pero el viejo permaneció impasible. Al final de la tarde, sintiéndose ya exhausto y humillado, el impetuoso guerrero se retiró.

Desilusionados por el hecho de que el maestro aceptara tantos insultos y provocaciones, los alumnos le preguntaron:
-¿Cómo pudiste, maestro, soportar tanta indignidad? ¿Por qué no usaste tu espada, aún sabiendo que podías perder la lucha, en vez de mostrarte cobarde delante de todos nosotros?

El maestro les preguntó:
-Si alguien llega hasta ustedes con un regalo y ustedes no lo aceptan, ¿a quién pertenece el obsequio?
-A quien intentó entregarlo, respondió uno de los alumnos.

Lo mismo vale para la envidia, la rabia y los insultos
-Dijo el maestro, cuando no se aceptan, continúan perteneciendo a quien los llevaba consigo.

El poder emocional del cabello

2009-09-02T22:55:00.007+02:00

Por Ana Morales. Categoría: Cabello , Celebrities

Yo no pongo en duda que existan pocas terapias de belleza tan efectivas como salir de la peluquería con un acertado cambio de look. Cada una tiene sus maneras de atajar malos baches emocionales, y si bien a algunas les da por comprar una barra de labios o una fragancia para subir el estado de ánimo (los perfumes son unos de los productos que más compramos por impulso, según un estudio elaborado por Perfumerías Júlia), otras prefieren pasarse por el salón de peluquería pidiendo a gritos un corte de pelo o un cambio de color. Que, para qué negarlo, cuando resulta acertado es una excelente terapia. Por cierto, parece que también lo es usar un buen champú porque, según un artículo publicado en www.salon.com, de todos los ingredientes que tiene este básico cosmético (pueden llegar a ser más de 20), tan sólo dos o tres limpian. El resto juega un papel emocional importante que busca que nos sintamos bien mientras nos lavamos el cabello.

Volviendo al tema de los cambios del look, últimamente me han sorprendido, y mucho, los desorbitados precios que puede alcanzar un corte de pelo. Ya me parecían elevadísimos los 600 dólares (más de 400 euros) que cobra Serge Normant (estilista de Julia Roberts). Y los 800 (casi 600 euros) que vale un corte del estilista de Gwyneth Paltrow, Orlando Pita. Él lo justifica afirmando que “el cabello es uno de los primeros rasgos en los que se fija la gente” y que se trata de un proceso largo y laborioso de más de 80 minutos. Sin embargo, estos precios se quedan cortos en comparación con los de otro grande, Stuart Philips, que se permite cobrar hasta 20.000 libras (unos 23.000 euros).

Lo hace en su exclusivo salón de Covent Garden de Londres y, tal y como ha confirmado al Daily Mail, estas cifras incluyen, además de que el estilista esté disponible todo el día para ellas, servicio de guardaespaldas, aceites exóticos y carísimos para lavar el pelo, masajes de shiatsu previos al corte, chefs, limusinas para traslados y hasta intérpretes. Eso y mucha confidencialidad, porque este reputado estilista se niega a dar el nombre de sus clientas. “Sé que parece mucho dinero, pero todos estos cargos están justificados”, afirma.

No se trata de un corte de pelo al uso. Porque si el método tradicional al que estamos acostumbradas es el de llegar a la peluquería y exponer de forma más o menos concisa lo que queremos –yo procuro dar muchos detalles para evitar malos entendidos-, en la peluquería de Philips el protocolo es diferente. Antes de que se lleve a cabo el corte, la clienta rellena un cuestionario de 20 preguntas, entre las que se incluyen algunas como éstas: “¿Te gustaría contar con un personal shopper para ir de compras?” o “¿Necesitarías tener un guardaespaldas en la puerta del salón?”.

Sin duda, estas cifras contrastan con otra realidad porque, según The Wall Street Journal, debido a la crisis muchas peluquerías estadounidenses han sufrido una caída considerable en sus ingresos. ¿El motivo? La gente empieza a prescindir de las manos profesionales para cortarse el cabello en su propia casa.

Después de todo esto, propongo: ¿por qué no optar por un término medio?

El poder de la ment i el nostre destí

2009-09-01T21:04:00.006+02:00

El Mundo Diumenge, 9 de octubre de 2005. MIQUEL DE PALOL

S'ha fet públic aquests dies un informe on es palesa que la gent té una millor expectativa de longevitat depenent del sexe, de la renda i del lloc de residència. En resum, les dones viuen més que els homes -tot i que tenen menys qualitat de vida-, els del camp viuen més que els de la ciutat, i els rics viuen més que els pobres o, per dir-ho de forma més genèrica, com més diners es tenen, més alta és l'esperança de vida. Tot això pot ser més o menys previsible o sorprenent, i se'n poden treure conclusions de tota mena. Depèn també de la ideologia i dels interessos de cadascú. Hi ha un detall que em sembla especialment atractiu: la salut dels individus està directament relacionada amb la percepció que en té cadascú. Els qui es consideren sans es mantenen més temps així, i els qui es perceben com a malalts tenen més probabilitats de posar-s'hi de debò en un futur pròxim. Sembla que un que se sent propens a patir una malaltia determinada, encara que en aquell moment no la pateixi, les probabilitats que hi caigui es multipliquen de considerablement.

Tot plegat ens porta a un punt que no és nou en absolut al llarg de la Història, i que reviu en diferents avatars depèn del moment i del llenguatge. «Carácter es destino», va dir el poeta, i qui més qui menys, entre aquells als qui no els acaba de fer el pes el determinisme il·luminat, participen de la idea que la ment no és un estat conseqüent de la vida, sinó un dels seus condicionants més forts. Ara bé, fins a quin punt val la pena capficar-s'hi, en quina direcció és possible actual per millorar les pròpies expectatives, no tan sols pel que fa a la salut, sinó en la vida en general? Si és que és possible fer-ho, si no hem de caure en el cercle viciós insoluble si és abans l'ou o la gallina.S'ha moralitzat molt sobre el poder de la convicció, de l'autoconvicció en un grau més evolucionat. El caràcter determinant de les diverses pulsions sobre un mateix és una de les principals matèries primeres dels llibres d'autoajuda, però on sempre s'hi acaba detectant -no en sóc un expert, tan sols n'he fullejat algun per sobre, i ja n'he tingut prou- una molesta ferum de retòrica de venedor de xarops.

Els autors d'un experiment que sempre m'agrada recordar expliquen com es van prendre les constants vitals d'un grup de jugadors d'escacs en plena partida, i com a partir del moment en què el joc es decantava cap a un dels dos, el pols, la temperatura i la sudoració del probable guanyador augmentaven, i en canvi els del probable perdedor tendien a la normalitat en repòs com més clara era la situació. Per descomptat, les relacions de causa i efecte apreciables es diluïen també com més pròxims estavem d'un desenllaç inapelable. Depèn de la força d'autocontrol. L'excitació és un element estimulant, positiu per mantenir els recursos al màxim possible, o un desencadenant d'atabalament que acaba portant a l'error. El punt més interessant és el de la inflexió, el moment en què comencen a divergir els estats físics dels dos jugadors, i aquí la pregunta és òbvia: en una relació de talents equiparable, el guanyador guanya perquè parteix d'un estat d'excitació -i per tant de motivació, de concentració, etc.- superior, o bé tal estat és conseqüència del caire que pren la partida a partir d'un determinat moment, i tal caire es produeix al marge de les condicions físiques d'un i altre jugadors?

És la qüestió central, la mateixa que ens diria si els ciutadans més sans ho són perquè s'ho creuen, i bé si quan s'ho creuen es limiten a constatar un fet objectiu, encara que referit a ells mateixos. Es pot considerar la simultanitat dels dos fenòmens, que no siguin altra cosa que dues cares de la mateixa moneda? Ser supersticiós porta mala sort, diu el savi, i és clar, aquí la proximitat dels termes dóna forma de paradoxa a l'obvietat.

Map of the Sounds of Tokyo

2009-08-30T09:50:00.008+02:00

La pel·lícula narra la història de Ryu, una noia solitària l'aspecte fràgil de la qual contrasta amb la doble vida que duu: de nit treballa en una llotja de peix a Tokyo i esporàdicament rep encàrrecs com assassina a sou.

El senyor Nagara és un poderós empresari que plora la mort de la seva filla Midori que s'ha suïcidat, i culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol que té un negoci de vins a Tokyo.

Ishida, un empleat del senyor Nagara que estimava a Midori en silenci, contracta a Ryu perquè assassini a David.

Un enginyer de so, obsessionat amb els sons de la ciutat japonesa i fascinat per Ryu, és el mut testimoni d'aquesta història d'amor que s'endinsa en les ombres de l'ànima humana allí on només el silenci és eloqüent.

Un bon argument sense massa acció però amb un darrera fons profund i amb un escenari perfecte, la ciutat de Tokyo.

Després de veure la pel·lícula el cap vola cap a moltes sensacions i sentiments per acabar aflorant en...

I si tot el que ens envolta no és realment com ens assembla que és ?

Ens aparta el poder de la realitat quotidiana convertint-nos en persones de gel ?

La retenció dels sentiments en porta a una vida fictícia on la felicitat no té lloc?

Gaudir de les coses més simples, com ara del silenci, és sinònim de felicitat complerta ?

Pel que fa la pel·lícula confesso que era la primera que veia de la Coixet i vaig anar-hi més atreta per l’escenari que per la Direcció.

El film no m’ha aportat massa més que el tràiler, el qual crec que és massa llarg i desvetlla molt del contingut de la història.

Pel que fa el doblatge, no m’ha agradat que el Sergi Lòpez s’hagi fet ell mateix les veus ja que la sincronització no es massa bona per la falta de pràctica de l’actor en aquest tipus de feina.

L’actriu, la Rinko Kikuchi, m’ha agradat molt la seva actuació. El seu comportament i el seu posat absent m’han fet reviure els dies a Tokyo i els sentiment de tristesa, soledat i reassignació que aquella gent em van fer sentir.

La música bona i l’escenari totalment real. S’ha defugit del Tokyo dels turistes de temples i parcs macos i ens han mostrat una ciutat real amb els seus carrerons, les seves paradetes de Ramen i les seves brutícies reals en tots els sentits.

Coses diferents a destacar ....el mochi de maduixa i el vagó del Love Motel La Bastille ;)

Menorca. Cales Coves (Alaior).

2009-06-28T05:29:00.010+02:00

Platja de grava Longitud de la platja: 50 metres;

Amplària mitja: 30 metres;

Grau d'ocupació: sota

Tipus de platja: aïllada;

Condicions de bany: aigües tranquil·les

Calescoves o Calacoves està a 10 quilòmetres d'Alaior, situada entre els morros de Ponent i de Llevant, així com propera a les urbanitzacions Cala en Porter i Són Vitamina, i de la localitat Lloc Nou.

Un entrant de mar sinuós i bífid ha format al tocar terra ferma dues ancorades espectaculars, aïllades, verges, tranquil·les, de grandària reduïda, així com una orientada cap al nord este i l'altra cap al nord-oest.

Aquest racó costaner es caracteritza per estar encaixonat entre penya-segats verticals i alts, que els primers pobladors de Menorca van usar com necròpolis (segles IX-VII a. de C.), tal com testifiquen 90 coves excavades en aquests cantiles, d'aquí el seu topònim.

Altres peculiaritats d'aquesta platja són el seu talús de roca i l'afluència baixa de banyistes turistes, ja que és incòmoda al ser estreta.

Les condicions marines i subaquàtiques són òptimes per al fondejo d'embarcacions, i un dels millors refugis a l'estiu per als vaixells que naveguen per la costa sud menorquina, mentre no bufin vents de component sud-sud-oest. El fons és sorrenc en la part lateral i rocós en els laterals, profund i net, encara que manca un lloc per a encallar. Si el navegant porta a terme aquesta maniobra, es recomana que la realitzi en la calita noreste.

L'accés per carretera és senzill seguint la indicació viària i els desviaments. L'últim tram es realitzarà per un camí de terra en mal estat. El vehicle particular es podrà estacionar gratuïtament pels voltants.

Fotos:Sandr@2008

Menorca

2009-06-27T19:39:00.008+02:00

Recull de les millors caletes de Menorca segons el nostre parer.

PLATGES DE ROQUES

Cala en Brut (Ciutadella, Menorca)

Playa de rocas
Longitud de la playa: 75 metros; Anchura media: 4 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

PLATGES DE GRAVA

Cales Coves también conocida como Calescoves (Alaior, Menorca)

Playa de grava
Longitud de la playa: 50 metros; Anchura media: 30 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

PLATGES DE SORRA

Binimel·là también conocida como Platja de Binimel·là (Es Mercadal, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 400 metros; Anchura media: 55 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Alcaufar también conocida como Cala Alcalfar (Sant Lluís, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 35 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Binidali (Maó, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 46 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala en Porter (Alaior, Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 150 metros; Anchura media: 200 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: oleaje fuerte

Cala en Turqueta (Ciutadella,Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 110 metros; Anchura media: 25 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Escorxada (Es Migjorn Gran, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 100 metros; Anchura media: 30 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Fustam (Es Migjorn Gran, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 5425 metros; Anchura media: 10 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Galdana también conocida como Cala Santa Galdana, Cala Santagaldana (Ferreries, Menorca)

Playa de arena; Acceso minusválido
Longitud de la playa: 450 metros; Anchura media: 45 metros; Grado de ocupación: alto
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Mitjana (Ferreries, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 100 metros; Anchura media: 140 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Cala Pilar (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 250 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: oleaje moderado

Cales Piques también conocida como Calespiques (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 25 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: urbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Es Canutells también conocida como Cala Canutells (Maó, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 60 metros; Anchura media: 50 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Binisafúller también conocida como Cala Binissafúller, Binissafria (Sant Lluís, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 55 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: semiurbana; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Macarella (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 140 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Macarelleta (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 20 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: medio
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja d'es Banyuls (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 200 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja de Son Saura (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 310 metros; Anchura media: 40 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquilas

Platja des Talaier (Ciutadella, Menorca)

Playa de arena
Longitud de la playa: 50 metros; Anchura media: 80 metros; Grado de ocupación: bajo
Tipo de playa: aislada; Condiciones de baño: aguas tranquila

Fotos:Sandr@2007-08

Be water, my friend

2009-06-25T04:57:00.006+02:00

Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

Be water, my friend!

Foto:Sandr@2005

Parc Nacional d'Aigüestortes

2009-06-23T17:32:00.006+02:00

Realment és cert que a vegades hem d'anar a l'altra punta de món per saber valorar el que tenim al girar la cantonada

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu de Lleida. És un dels catorze parcs de l'estat espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.

Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà. El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.

La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici

El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge. Malgrat tot l'empremta de l'home és inevitable, el Parc encara és explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroelèctriques.

Fotos:Sandr@2009

Living Las Vegas.

2009-06-19T16:39:00.004+02:00

El Strip

Dins de l'estat de Nevada, a 60 km de la frontera amb California, es troba Las Vegas, que es va convertir en una gran ciutat al construir-se la presa de Hoover en els anys 30.

El joc es va legalitzar a Nevada al 1931, i en el 1945, es va aixecar l'hotel i casino Flamingo, en el carrer amb major concentració per m2 d'hotels del món : El Strip.

Al voltant d'aquest carrer Las Vegas es va convertir en el centre del joc i l'espectacle obert les 24h del dia els 365 dies de l'any.

Malgrat l'espectacular vista nocturna del Strip dominada per les llums de neo, les piscines i els hotels, el candent sol i els cels clars no ens deixen de recordar que Las Vegas està en mig del desert on, amb una mica de sort, 3 vegades a l'any i durant escassos minuts la claredat deixarà pas als negres núvols carregats amb 4 gotes literals.

Els hotels de Strip són autèntiques meravelles arquitectòniques de cartó pedra amb espectacles versàtils per tota classe de públic.

Com ara el Treasure Island Hotel & Casino que recrea batalles navals entre l'armada britànica i els pirates. Al costat podem trobar el Mirage Hotel & Casino amb un immens aquari, jardins i tigres blancs.

L'hotel Luxor, on podrem trobar piràmides construïdes a mida real com les d'Egipte i que per la nit emeten una llum làser considerada la més potent del món.

I què dir del Bellagio, on l'espectacle que ofereixen les seves fonts cada 15 minuts enlluerna als milers de persones que en una nit qualsevol es pot veure amunt i avall del Strip.

Sense dubte, Las Vegas és el millor miratge al mig del desert per extreure's de la realitat!

Fremont Street Experience

La primera llicència de joc a Las Vegas es concedir a Fremont Street a la dècada dels anys 30. Amb el temps aquesta cèntrica zona va passar a dir-se Glitter Gulch per les seves llumns i rètols de neo. Avui en dia 5 illes que van des de Main Street i les Vegas Boulevard formen el Fremont Sreet Experience, un passeig peatonal ple de casinos on totes les nits, a les 00:00h, té lloc un espectacle de llum i so amb més de 2 milions de llums controlades per ordinador.

Informació diversa

Las Vegas és una gran xarxa d'hotels connectats per túnels interiors i exteriors que permeten anar d''un hotel a un altre sense necessitat de casi trepitjar el carrer. Cada hotel té a part del seu casino i teatres, on fan els diversos espectacles, un immens centre comercial on pots trobar botigues de tots tipus i per tot tipus de butxaca. El principal problema d'aquestes ciutats subterrànies, i dels halls i casinos dels hotels, és l'aire acondicionat. A EEUU, i sobretot a Las Vegas on fa molta calor, tenen a l'aire molt alt fins al punt que segons a quin hotel és possible que es necessiti portar un jersei prim a ple mes d'agost i al ven mig del desert.

On menjar al Strip? A peu de carrer és difícil trobar un restaurant on menjar. Si es vol menjar variat i sense calor s'ha d'anar a qualsevol dels milers restaurants que hi ha als centres comercials dels hotels. Podem trobar restaurant de tot tipus des de Burguers,pizzeries, ètnics, amb més o menys glamour i més o menys cars.

Com arribar a Fremont? Si penseu anar caminant, millor oblideu-vos perquè morireu fosos pel Sol. La distància entre El Strip i Fremont és com des de Plaça Francesc Macià i Colon. Hi ha un autobús de línia que es pot agafar just davant de l'hotel Venetian i que et porta just fins davant del Fremont Street Experience en 15-20 min aprox. S'ha de tenir en compte que els busos NO porten canvi i que hi ha un cupó de gent per pujar-hi ja que normalment van molt plens. Pel que fa els horaris, i sobretot si es vol anar a veure l'espectacle de llum i so de les 23:59h, no hi ha problema perquè hi ha bus fins molt tard.

On puc casar-me? Las Vegas està ple de capelles on dir el "Sí, vull". Molts dels hotels tenen capelles on celebrar el vostre casament i sinó, el camí des del Strip a Fremont està ple de capelles com les que apareixen a les pelis.

FOTOS: Sandr@Set'08

Contactes amb tacte!

2009-06-18T22:35:00.000+02:00

Q, com diu ?

Demà? No, no em va bé... tinc hora amb el psiquiatre.

Entenc, doncs si li sembla deixem la discussió per quan vostè tingui ganes....li sembla?

Diàleg per besugos?

No, realitat diària.

Fem la compra o ens alimentem de l’aire???

2009-06-18T22:11:00.000+02:00

Arriba el divendres, obres la nevera i et planteges:

Fem la compra o ens alimentem de l’aire???

Malauradament, encara no s’ha inventat la pastilleta que ens permeti no haver d’anar a la compra, cuinar ,...,etc. Perdó, sí que s’ha inventat, els de la NASA tenen alguna cosa similar, però els de Corte Inglés, Caprabo, Auchan i Carrefour no han acumulat prous quartos com per comprar la patent i poder-nos oferí el fabulós 3X2.

En fi, q no hi ha res pitjor com passar-se un divendres a la tarda fent la compra bé, sí que hi ha alguna cosa pitjor: Fer la compra un divendres a la tarda d’estiu !!!!!

Surts de casa, agafes el cotxe, arribes a la superfície comercial que hagis triat, et tornes boig intentant buscar un forat per aparcar, aparques, busques la monedeta per poder agafar un carretó i et dones compte que... No tens cap moneda de 1€ o 0’5€ !!!

Solució al primer entrebanc de la tarda: Canviar aquell meravellós bitllet de 5€ arrugat que l’altre dia es va salvar d’una mort segura a la rentadora.

Passat el primer suplici, aconseguir el carretó, comença l’aventura endinsar-se al meravellós món dels passadissos per trobar tot allò que has apuntat a la teva meravellosa llista incomplerta

Quan per fi, tens clar quina serà la direcció incorrecte cap a on has de dirigir el teu meravellós formula 1... arribes al passadís objectiu i et donés compte, que els simpàtics encarregats del super han decidit canviar-te els productes de lloc!!!

Per acabar-ho d’adobar, notes com els teus dits es comencen a engarrotar al intentar controlar el carretó en cada intent d’esquivar a la gent que al igual que tu, volta despitada pels passadissos.

Per rematar-nos més, arribem al moment: Pagar!!

Qui no ha sofert aquella super caixera, simpàtica a matar, que va passant les coses pel lector amb aquella parsimònia que no saps si donar-li un red-Bull o posar-te tu en el seu lloc?? Qui no s’ha plantejat la lògica humana que utilitzen per omplir les bosses per què siguin bonys amb nanses que no caben dins del carretó ???!

Uff, després del xoc mental, tornem a casa si us plau...No sense aconseguir posar-ho tot com el tetris dins del cotxe per després descarregar, pujar-ho, col•locar-ho i adonar-te que has perdut la tarda comprant pasta quan tenies per alimentar a tota la família de la Mafia Siciliana, que has comprat tonyina com per alimentar al Wally i que part de la teva llista incomplerta s’ha quedat a les prestatgeries esperant-te.

En resum: És un pal fer la compra!!! Sigui dilluns, divendres ...estiu o hivern.

Per cert, demà és divendres ....algú ens convida a dinar?

London. Please, call me!

2009-06-17T19:46:00.002+02:00

Si has anat a Londres i no tens una foto en una cabina de telèfons...no has estat a Londres ! :)

Q puc dir d'aquesta ciutat ?

Clima:Inestable com la Bienvenida Pérez

Moneda: Lliures del €.

Menjar: Sembla mentida que tenint com a plat típic el fish (bacallà)& chips la seva gastronomia sigui tan sosa...

Gent: Polite...and little hooligans.

Oci: Teatres, botigues.....botigues i més botigues.

Transport públic: Taxis diferents, metro a lo Austin Power i autobusos en moquetats a l'estil dels 60's.

Per tot això i molt més ...Londres és especial i m'encanta !!!

Benvinguts passeu, passeu

2009-06-17T19:06:00.001+02:00

Avui és un gran dia!!

Gràcies a l'ajuda de la meva altra meitat, s'inicia un projecte que fa temps tenia ganes d'encetar i compartir amb tots vosaltres...

Avui comença la vida de LiVinG EmoTioNS!!

Un recull de tot i res, d'experiències i pensaments, d'alegries i tristeses, d'aventures i desventures...en definitiva, un recull de la pròpia realitat. Espero que us agradi i que desconnecteu llegint-ho tant com jo fent-ho...